Parella conscient

Junts, lliures i de la mà

1024 768 Despertant

Mica en mica estic entenent què és i desitjo que sigui una relació de parella, i no els esteriotips, el que ens han fet creure que ha de ser. Evidentment aquest post no serà complert fins que no convisqui de nou en parella i experimenti verdaderament tot el que ara és quedarà només en la teoria. El que si que us asseguro és que m’ha ajudat a entendre, i mirar amb uns altres ulls els errors comesos en les meves relacions anteriors, per extreure’n els aprenetatges. Fins i tot estic descobrint alguns que en el seu moment considerava que eren errors de l’altra persona… Espero que si esteu en situacions similars a la meva, aquest post us porti a indagar una mica més…

Amb molta sinceritat, humilitat i acceptació, considero que en les meves relacions estables i llargues (10 anys i 5 anys respectivament) hi ha hagut amor real, compenetració física i intelectual, passió i tendresa i alhora una forta codependència: necessitat d’atenció i escolta, ganes de canviar l’altre, rols de salvador i víctima, queixa, etc.

Mica en mica estic ententen els perquès de tot plegat. O si més no, alguns d’ells, i vull posar-hi llum a través de compartir la meva pròpia història:

El gran repte: sentir-nos complertes abans que arribi l’altra

Sento que és l’assignatura pendent del 99% de la població, tan homes com dones. Inconscientment el missatge que contínuament ens bombardeja la societat (pel·lícules, Disney, cançons pop, etc.) és el “Sin ti no soy nada”. I un be negre!! Hem d’aconseguir sentir dins nostre de veritat un “Sin ti ya soy y estoy feliz”. Ser la famosa taronja sencera. Clar això s’aconsegueix mica en mica, permetent-te tenir experiències i vivències boniques estan sola i soltera/er.

Sento que primer cal aprendre a estar a gust sol/a. I això és un procés d’anades i vingudes. Jo mateixa, hi ha dies en que encara em pesa la soledat i d’altres que la disfruto d’allò més. Com més et costi estar sol/a més fàcil és que baixis el llistó i et quedis amb el primer/a que et passi pel davant. I clar, amb la quimica de la fase de les papallones a l’estòmag, no t’enterés de les alarmes internes instintives que t’estan avisant a crits: Què fas??

Esperem que arribi un altre que ens aporti felicitat, estabilitat, etc. Que ens aporti el que nosaltres mateixos/es no ens sabem donar. I per tant el busquem des de la necessitat, des la carència. El que costa entendre és que La teva felicitat no depen de l’altre. L’altre et pot portar mostres d’afecte espontanies d’afecte, es com tu te les prenguis que seràs feliç o no.

El otro no te puede dar ni quitar la felicidad. Sentir felicidad depende de tu actitud en la vida.

La metàfora del Sol i la Lluna

Més que la idea de ser dues taronges complertes, m’agrada la idea de ser el Sol i la Lluna. Tots dos són complerts, i són diferents, únics. I dansen la vida junts, lliures i de la mà. Unes vegades estan a dalt el Sol i d’altres estan a dalt la Lluna. Es troben, es recolzen, es comparteixen, des del seu centre. Aixií és en la parella, una dansa de polaritats. Unes vegades un destaca i l’altre li dona suport des de l’ombra, unes vegades un és mestre i l’altra aprenent, i d’altres a la inversa. Dansant la vida junts, lliures i alhora de la mà, amb un projecte comú, la relació que cocreen i fan créixer en el dia a dia.

L’altre és seu i no el puc canviar

L’altre gran tema, que sí que racionalment podem dir “Ja ho sé que no és meu”… El tema és que inconscientment ens pensem que ho és. Que sempre hi serà, que sempre ens escollirà perquè un dia ho va fer, etc.

A més pensem que jo tinc dret a dir-li com ha de viure la seva vida, etc. I si, sento que cal que arribem a acords per tenir una bona convivència i alhora cal que no atossiguem l’altre fent-li de mama. Més fàcil dir-ho que fer-ho. En tot cas, adonar-nos-en que ho fem ja és un bon pas. Adonar-nos-en de la nostra necessitat de controlar, per respirar-la i afluixar-la. Per valorar quines coses cal “lluitar aferrissadament” i amb quines podem ser més flexibles.

Quien te ama de verdad, te ama con todo. Sin quererte cambiar.

Aquestes coses que et molesten de l’altre són precisament una oportunitat de transformar alguna cosa en tu. Un mirall del que tu no et permets, etc.

Passem a la pràctica

Com sentir-te més complert/a?

  • Estimant-te a tu mateixa i demostrant-ho cada dia. Alimentació, exercici, perdonar-te els errors, fer-te petons o abraçar-te a tu mateixa, mirar-te al mirall, acariciar-te, etc. Com més t’estimis a tu, més amor tindràs per donar a l’altre.
  • Gaudint de la teva vida i la teva soledat: fer activitats que t’agradin en companyia o sola, atrevir-te a fer-ne sola també.
  • Sent la teva millor parella interna: abraçant-te quan no estàs bé, rient quan si…
  • Fent treball personal per alliberar-te de les ferides del passat de relacions anteriors i també les d’infància que encara arrossegues.
  • Aprenent a gestionar les teves emocions de manera més sana
  • Buscant espais d’escolta interior: com em sento?, què necessito? Si no estic bé, permetre’m sentir-ho i expressar-ho: plorar-ho, dansar-ho, cantar-ho, pintar-ho… Així mica en mica el dolor es convertirà en serenitat i maduresa.
  • Acceptar la teva realitat, i agrair i valorar el que ja tens a la teva vida ara

Com tenir una bona relació quan apareixi:

Realment això encara no sé com es fa… Crec que el primer pas és fixar-se en com actuen. Tenir sempre una mirada observadora del teu propi comportament i saber detectar quan et surtin els patrons del passat. Parar, respirar, somriure’t a tu mateixa en plan complicè “Has caigut de peus a la gallega de nou” i valorar de nou si hi ha alguna altra manera de fer més flexible. I parlar amb l’altre des del teu sentir.

Altres coses a tenir en compte:

  • Evitar entrar en la monotonia i la rutina. Feu també coses de manera no planificada, sorpreneu-vos.
  • Donar-se estones a soles per regenerar-se cadascun per separat
  • Donar-se espais i temps de qualitat per fer coses junts sense ningú més: per parlar en profunditat, per compartir aficions, etc.
  • Cuidar la relació sexual i amorosa: de qualitat i amb temps: per tocar-se i acariciar-se sense pressa, per mirar-se als ulls, per sentir-se a prop, etc.
  • Parla amb l’altre en confiança, sinceritat i amb tacte de com et sents
  • Escoltar a l’altre realment sense interrompre’l i sense filtres teus, entenent que la seva motxila és diferent de la teva.
  • Confiar plenament en l’altra: per això cal amor propi, saber que tu vals.
  • Trobar el vostre propi estil, i no quedar-vos amb el que diu la societat que han de fer les parelles…

La clave es churrártelo cada día para que te siga eligiendo, como cuando erais novios, y

Mejor hechar de menos que hechar de más. Cuanta más libertad das, más amor recibes.

Per conservar l’interès, evitar la saturació. Menys és més.

Si vuelve sin que lo exijas es porque desea estar contigo, y eso te llena de confianza y valía.

Aprenentatges del llibre “Ni felices ni para siempre” de Clay Newman.

Aquest lloc web utilitza cookies per oferir-li una millor experiència d'usuari. Si segueix navegant-hi, està donant el seu consentiment d'acceptar les citades cookies. També estarà acceptant la nostra política de cookies.

ACEPTAR
Aviso de cookies