La vara de llum

Redescobrint la vara de llum

1024 726 Despertant

I torno per compartir-te algunes coses de la connexió entre el penis i la vagina.

Si em va costar fer el post de la vagina, imagina’t aquest… Jeje . No em considero una experta. Clar que no. Només puc parlar de la meva vivència i del que llegeixo. Ja sabeu que m’encanta entendre el per què de tot…

Doncs bé, segons els tàntrics a nivell subtil el penis i la vagina es comuniquen. Així espontàniament s’activen forces magnètiques oposades entre les dues parts, que si les deixem faran que vagina i penis dansin espontàniament plens de vida i connexió. He arribat a llegir que si la dona abandona la consciència en la vagina en aquell moment ell sol perdre l’erecció, ja que perd el seu homòleg elèctric…

Passem a la pràctica

La clau és la presència, no si és fort o suau

Com més presents i amb atenció a l’interior del nostre cos estiguem més s’activarà la connexió entre ells. Es trata d’estar pendent de tu, endis i avall no pendents de que creiem que necessita l’altre. Aquí està la clau. Com més pendent de tu i el teu cos, menys mental estàs. I així, si els deixem vagina i penis faran realment l’amor i s’estimaran tal com estan dissenyats per fer.

Com més relaxada estigui la vagina més intuïtivament podrà actuar el penis. I a la inversa.

Llavors és quan succeeix la màgia. Els cossos connectats agafen la batuta, rodolen l’un sobre l’altra si ho necessiten, canvien el ritme i la direcció dels moviments, la profunditat… És talment una meditació en moviment.

Per a mi per ser meditació no cal que sigui sempre lent i suau, també pot ser a vegades fort i passional. Els cossos fan el que senten i necessiten, tu només et deixes portar. Si hi ha presència tot pot ser tàntric!

Sento que quan estàs present sents també quins moviments no et funcionen: què et tensa, què t’asseca, és a dir què et despolaritza. Per exemple “el suca-suca” ràpid i mecànic sempre igual (mete-saca para los amigos… jeje) ja que és fàcil que ens desconnectem de sentir el cos. Pot ser fort, el que no ha de ser és constant i repetitiu.

La temuda ejaculació i el mite “d’arribar” junts

I si a ell li venen unes ganes d’ejacular irrelaxables doncs es fa amb naturalitat. La privació no és sana. Només cal fer-ho amb presència i atenció plena al moment per part dels dos.

Per a mi no cal obsessionar-se en arribar junts a l’orgasme. És molta pressió i inevitablement genera tensió corporal, mental i emocional. De fet amb els orgasmes vall ens podem sentir tan plenes que ja no necessitem “acabar-nos”.

Confieu en els vostres savis cossos! I a volar!!

Aquest lloc web utilitza cookies per oferir-li una millor experiència d'usuari. Si segueix navegant-hi, està donant el seu consentiment d'acceptar les citades cookies. També estarà acceptant la nostra política de cookies.

ACEPTAR
Aviso de cookies