Sempre diem que les dones al llit som més lentes en escalfar motors, oi? El cas és que en la fase d’enamorament les dones som més foc, tenim més testosterona i els homes sou més aigua, us baixa la testosterona i esteu una mica més dolcets. A banda de l’adrenalina que tenim pels núvols. I això fa que tinguem unes trobades sexuals trepidants, fogoses i amb molt “aquí te pillo y te cepillo”, ja m’entens, ràpid i amb grans sensacions de plaer i fàcilment els famós i desitjats orgasmes femenins.
Quan acaba la fase, tots dos tornem als estats normals. I llavors, ja no ens reconeixem: “On està aquella tigresa passional?” diu un, “I aquell home atent i sensible?” diu l’altra… Llavors ve el repte, ens hem de redescobrir sexualment!!
I no estic dient que les dones no puguem tornar a estar fogoses. Sí que podem! Només que necessitem una estoneta més per posar la vagina receptiva. I necessitem que vosaltres homes aquella estona ens hi acompanyeu estant juganers, amorosos, sensuals, provocant el desig… Si ens penetreu sense omplir el llac com a molt sentim pessigolles, ja m’entens…i a moltes ens fa fins i tot mal. L’altre clau és que aquella estona entre les dues pers. mantinguem el vostre foc a ralla. Després quan estiguem ben calentes ja us cavalcarem o farem el que sigui pel plaer dels dos. No patiu.
A més, si permetem aquest temps de xup xup, hi ha un regal extra. Estarem les 2 persones menys mentals, més espontànies i magnètiques, i es donaran coses brutals que no podríem haver previst.
Com mantenir el foc i l’excitació dels homes a ralla més estona
Us dono 4 idees: la clau és no tocant els genitals masculins a sac, i res de palles i mamades ni petons amb llengua excessivament xucòpters. Són benvinguts els tocs sensuals, eròtics i provocadors: pujo amb el dit o la llengua per la cuixa però baixo abans d’arribar a l’entrecuix. Que totes aquestes provocacions també són sexe!! Que quedi clar!
Tips per l’estat d’enamorament
Quan ens enamorem d’algú deixem de veure’l tal com és, les hormones ens esborronen la visió racional, ens autoenganyem… i això segons el nostre estat emocional i la necessitat afectiva i de contacte ens porta a grans confusions i posteriors decepcions. Per això és important que et coneguis a tu mateixa.
- Com estàs emocionalment? Si sents que estàs molt necessitat/ada de companyia: una ruptura recent o et costa estar sol/a. Eres carne de cañón! Procura tornar al teu centre cada vegada que et perdis.
- Què t’ha passat altres vegades desastroses? Per aprendre dels errors. Com estaves emocionalment altres cops? Aquestes persones et recordaven algun familiar o algun ex?…
- Què passa quan no m’atreveixo a ni dir m’agrades? Aquesta espera és interminable. Jo sóc del parer que El NO ja el tens. Tot i que reconec que va bé esperar una mica. Quan hi ha interès mutu es nota. I si no és correspost, hauràs de fer el dol. Què hi farem per algun motiu serà…
El gran temazo: La Idealització
Dir que no idealitzis l’altre, no seria realista. Tot i així us puc donar uns tips:
- Si veus pensaments de “No és tan important, això tampoc, ja ho canviarà”, ves-los sumant. No t’autoenganyis tant!
- Tingues una llista de què vols i valora si ho compleix prou o t’estàs conformant. Ara, tampoc et passis, sigues realista.
- Escolta el teu instint (més fàcil dir que fer)
- Enganxa’t quan projectis a futur la relació, toca de peus a terra. Gaudeix-la en present. El que et dóna avui et mola? Doncs segueix.
La autenticitat: Mostra’t tal com ets. Si tot i així t’escullen, és que congenieu
- Enganxa’t exagerant les teves qualitats, cedint, callant… i rectifica. Digues què necessites.
- Prioritza’t a tu! No deixis de fer les teves coses, quedar amb amistats…
I al llit, durant l’enamorament:
Al llit com deia abans segurament en l’estat d’enamorament tot va sobrerodes, jo només et repeteixo:
- Sigues natural (= autenticitat), Estigues per a tu i el teu plaer (= prioritza’t) i Demana i pregunta: Podries tocar-me…?, Vols que apreti més fort?…
- I el meu gran consell: Olora. Si, la olor corporal és la nostra connexió amb l’instint mamífer. Si el nas et diu que no, fes-li cas.
I després què?
El gran tema és què passa quan acaba la fase d’enamorament. L’amor és viu i canviant. Algú diria: Millor no viure juntes. És una opció. La clau és trobar-nos a faltar. No donem per sentada la parella: donem-nos temps de qualitat juntes, com les cites del principi.
Finalment dir que l’autoobservació per a mi és clau. I costa, perquè la il·lusió d’haver trobat a la persona ens confon molt de pressa. Si veus coses rares i no hi ha respecte, pira’t. Mai la cagues, tallar no és un fracàs, sempre aprens, fins i tot del que no vols repetir.