Cants medicina Despertant

Cants medicina

1024 683 Despertant

Aquesta vegada us vull animar a cantar i improvitzar els vostres propis cants medicina i mantres espontanis.

Jo sento que cantant en el meu idioma, les lletres m’arriben més endins i em són més sanadores, per això ja fa molt temps que adapto cançons al català i composo els meus propis “mantres a la catalana”. El fet de dir una frase de manera repetitiva és com una afirmació curativa, que mica en mica va penetrant i penetrant arribant a totes les cèl·lules del nostre cos. En teniu més de penjats al meu instagram: @despertant.cat_elisa i al canal YouTube. Espero que els gaudiu!

1. Sentint i cantant: cant espontàni a partir de música coneguda

Us deixo també la meva versió de la cançó de Rosa Zaragoza “Enkelenu” amb una lletra improvitzada, que em neixia sense esforç com si em portés un missatge per calmar el meu neguit. La lletra deia:

“Sentir i no pensar, sentir a tot el que sóc, sentir la meva veu, com em guia en el meu camí, Ahh… Sentir i no pensar, sentir i deixar-me portar, sentir que estic aquí, i que torno a començar Enkelonelu… Sentir i no pensar, sentir i no controlar, sentir el meu saber, el plaer de poder-lo escoltar, Ahh…”

2. L’hivern: cant de recolliment

És un mantra espontani per connectar amb el nostre hivern interior.

Us proposo de cantar dolçament per anar endins, per endreçar, per deixar anar, per pair, per fer lloc, per escoltar, per sentir … La pròpia N de la paraula hivern allargada i sentida ens porta a un estat màntric molt agradable.

Per a mi cantar és com un caldo calent emocional meravellós. Aquest és un exemple perquè vosaltres trobeu el vostre propi mantra. Espero que us sigui un exercici molt profitós.

3. Remou les fulles: cant per connectar amb el deixar anar de la tardor

Aquest és un cant molt senzill i quasi que diria que millor si el feu com una dansa de deixar amb les maraques.

Com sempre us recomano que agafeu la idea, i que us el feu vostre. Ara em neix dir-vos que el canteu i danseu amb més energia que el que veieu en el vídeo, i que deixeu que espontàniament us vagi portant realment a una catarsis de deixar anar. Segur que serà molt sanador!

Avui una sàvia amiga m’ha enviat una reflexió que m’ha recordat que havia fet aquest vídeo al respecte durant el confinament i l’he recuperat. La seva reflexió no té preu!

“Las hojas no caen, se sueltan, se desprenden en una danza maravillosa con el viento, en un gesto de generosidad y sabiduría, para permitir la renovación. Suéltate y entrégate, aunque tengas miedo de la incertidumbre de como será el nuevo brote… Aunque te sientas cómoda con tus hábitos perennes. Confía y suelta con la suave brisa. Solo las hojas que se resisten serán arrancadas por un viento más agresivo cuando avance el otoño” (Extraído del libro “La sabiduría de vivir”)

Espero que us sigui un exercici molt profitós. I com sempre, si voleu donar-me feedback de què us funciona millor estaré molt agraïda.

1 comment

Comments are closed.

Aquest lloc web utilitza cookies per oferir-li una millor experiència d'usuari. Si segueix navegant-hi, està donant el seu consentiment d'acceptar les citades cookies. També estarà acceptant la nostra política de cookies.

ACEPTAR
Aviso de cookies