Moltes vegades se’ns ha fet la broma “Vigila que dius, les paraules creen realitats!” I fora bromes, és ben cert. Els pensaments creen realitats. Com jo parlo, jo penso i jo creo. Diuen que més del 60% dels pensaments que tenim al dia són sobre nosaltres mateixes. El que passa és que en aquesta societat tenim una tendència a fer servir paraules negatives, limitadores i que ens desempoderen. Més que res, perquè és el que hem sentit al nostre voltant i ens hi hem acostumat.
Jo m’he proposat canviar les meves paraules, pas a pas, sense exigència, observant-me quan me’n surt una de les que no volia, somrient i seguint endavant. Sento que és la manera que mica en mica desapareixin del meu vocabulari, del meu dia a dia, de la meva vida. I així pugui ser lliure per crear una realitat més amable i pròspera.
Llista de paraules a transformar:
Seguidament llisto les paraules que estic transformant en mi (primer la limitant => la empoderadora):
- Poc a poc => pas a pas: Perquè porta més la sensació d’avançar
- Frases en negatiu => Frases en positiu. Trobar la manera de parlar en positiu tant com es pugui. Tot i així si cal es pot fer servir les paraules “sense o evitar…”
- Però => I alhora: Perquè en realitat les coses no són tot blanc o negre sinó que tot té matisos, i una cosa pot ser meravellosa i alhora insuficient econòmicament, etc.
- Problema/dificultat => repte
- Difícil, complicada => complexe, creativa. Veure les coses com que hi trobarem solucions creatives.
- Crisis => oportunitat
- Debilitat/defecte => potencialitat: Perquè les debilitats són fortaleses encara no descobertes
- Expectativa => possibilitat. Perquè les expectatives de que les coses siguin d’una manera, quan no ho són ens comporten molta frustració. És més interessant pensar que de moment els fets són els fets, i que alhora hi ha grans possibilitats que tot surti com esperem, o inclus de que em sorprengui i sigui diferent al previst i alhora meravellós.
- Controlar => transitar: Perquè transitar implica viure sense enganxar-m’hi. Jo transito les meves emocions, la meva ansietat, les adversitats/reptes que em posa la vida.
- Ser => Estar: Perquè estar implica que és temporal i ho puc canviar. Ex: Sóc una mandrosa => Ara estic en una temporada molt mandrosa. Ets un desordenat => Tens l’habitació molt desordenada.
- Tu m’has => Sento que el que m’ha… Parlar des del meu sentir. Perquè si parlem des del nostre sentir, no ferim ni senyalem l’altre, no el culpabilitzem. Ex: Tu m’has ferit => Quan has dit això m’he sentit ferida perquè…
- He de … => Escullo. Perquè una cosa denota obligació/esforç i l’altre és una elecció voluntària i lliure.
- Voler => Desitjar/viure. Perquè voler comporta viure-ho des del “ara no ho tinc” (la carència). I fins i tot hi ha qui diu que per l’univers implica “Seguir volent”
- Estalviar => Guardar. Diuen que estalviar implica guardar per quan falti (por, carència), en canvi puc guardar fins que jo decideixi gastar-ho.
A banda es recomana no generalitzar: Sempre, mai, impossible, segur que…
L’altre cosa a transformar són les paraulotes. Me n’adono que hi ha una part de mi que les diu perquè connecta amb un moment d’adolescent en que dir-ne era “ser guai”. L’altre dia escoltava una dona que deia enlloc de “De P. Madre!” deia “De Divina Madre!”
Finalment hi ha unes paraules que escullo incorporar més en el meu dia a dia:
- Calma
- Deixar anar
- Confiar
- Amor
- Solució
- Fàcil, simple, lleuger
Sento que si pas a pas vaig observant i procurant transformar les meves paraules podré transformar la meva realitat.
