L’ayurveda és una medicina holística milenària hindú, que diu que les persones tenim constintucions diferents (unes més foc, altres més aire, altres més terra, etc.) i que no totes hem de pretendre menjar igual, ni fer les mateixes coses per estar sans.
Trenquem els costums
Això sembla molt lògic oi? Llavors perquè no ho fem? Per costum! Mengem sípia amb patates, paella, canalons, meló amb pernil… perquè sempre s’ha fet, perquè ja ho feia la nostra àvia! Prenem la fruita al final de l’àpat com a postre, perquè? Per costum! Doncs aquí estic, per dir-vos que trenqueu els “costums” i comenceu a donar-li al cos el que realment necessita.
I més si us passa com a mi i teniu digestions pesades, d’aquestes de boa constrictor… o temes de reflux, etc. Al principi costa, és cert, però ja veureu com mica en mica us trobareu millor, i al final els nous hàbits ja no seran un esforç, seran un gaudi.
Incorporar els canvis al teu ritme
En aquest post no pretenc explicar les característiques de les diferents constitucions (o doshas), per això us recomano veure webs especialitzades, n’hi ha moltes que fins i tot fan un test gratuït. Jo vaig fer això, vaig estar 2 anys llegint i aplicant el que em ressonava, amb algunes coses vaig encertar i amb d’altres no, és part del procés. Finalment, quan m’he sentit preparada he anat a buscar l’assessorament d’una nutricionista ayurvèdica, la Laura Álvarez, @laura.ayurveda . I així poc a poc vaig incorporant coses a la meva dieta i les meves rutines.
Tal com he dit, l’ayurveda és una medicina holística, que considera que tot afecta en tot: ment, cos i ànima. Per això no només contempla l’alimentació, sinó que també recomana massatges, meditacions, etc. A mi tot això al principi em tirava endarrera, i també pensar que l’alimentació seria molt “asiàtica”, potser per això vaig trigar tant en buscar assessorament. Ara he entès que pots anar-ho adaptant “a la dieta mediterrània” i incorporant el que et sembli, a poc a poc, al teu ritme.
En aquest post només vull explicar-vos el que crec que és important d’entendre i el que a mi m’ha funcionat (sabent que jo tinc molt de foc i molt d’aire, sóc el que es diu una pitta-vata). L’ayurveda diu que quan estem equilibrats i sans hauríem de poder menjar de tot, això sí sense excessos.
L’efecte de les estacions i els aliments en tu
El clima extern (temperatures, humitat, vent, fred, calor…) afecta el clima intern (la teva constitució o dosha) i de retruc el teu cos, les teves emocions, etc.
L’efecte de l’estiu en les persones amb molt de foc
Evidentment si a l’estiu fa més calor (més foc), i tu ja tens tendència a tenir molt de foc a dins (pitta: persona nerviosa, fàcilment iracible, etc.) aquest és veu agreujat per la calor exterior. Per tant és probable que ja de per si a l’estiu estiguis més irritable, enfadada… O que tinguis més tendència a que et surtin herpes labials (relacionats amb la ràbia no expressada) …
Per això si a sobre t’alimentes amb molts aliments que incrementen el teu foc intern, doncs és un “suma i sigue”! Evidentment per un dia no passa res, per un aliment no passa res, però si tens l’hàbit de menjar tot l’estiu molta fruita àcida o tomàquets o carn per exemple segurament el teu foc pujarà. És la suma de petites coses. La gràcia d’això és que quan acabin els mesos de més calor segurament puguis tornar a menjar tomàquets! I amb una mica de sort encara en serà la temporada!
Per baixar el foc a part dels aliments et pots recolzar amb infusions i herbes refrescants (que no fredes), untant-te els peus amb oli de coco per dormir, evitant sortir les hores fortes de sol, fent servir barret i fent respiracions refrescants (pranayamas). He de dir que aquests darrers no els he incorporat encara.
L’efecte de la tardor en les persones amb més aire
A la tardor, l’element que s’incrementa és el vent, i per tant les persones amb més aire intern (vatta) són les que hauran de vigilar més. I trobar estratègies adequades. Les més importants són: evitar els aliments cruixents (amb més aire, com la poma crua o la pastanaga crua i les amanides en general) i protegir-nos les orelles i el coll del vent. Conforme comença a fer fred, més plats cuinats i menys amanides.
Untar-nos el cos amb oli de sèsam de tant en tant, per aquells que ens cruixeixen les articulacions quan fa fred també senta la mar de bé.
Els canvis que he incorporat als meus àpats
Us vull resumir els principals canvis que he incorporat en els meus àpats:
El canvi en els esmorzars
Que acostumeu a esmorzar? Cafè amb llet i galetes? Torrades amb mantega i mermelada? Un croissant? Pa amb embotit?
Doncs jo des de fa temps que prenc un porriedge, i em senta genial! Al matí tinc l’estómac tancat i adormit, i segons el que menjava em quedava hores intentant processar-ho…
El porriedge és com una mena de “papilla” dels anglosaxons que preparen a base de civada o arròs cuit amb llet vegetal i li afegeixen cosetes: poma cuita, unes panses, un polsim de canyella, etc.
Aquest estiu he descobert el porriedge fred! Deixant tota la nit la civada amb la llet vegetal s’hidrata i s’infla i l’endemà ja es pot prendre sense haver-la cuit. Ideal per anar a la muntanya!
Per què menjar la fruita fora dels àpats?
La fruita es digereix molt ràpidament, per això si la mengem de postre dins l’estòmac no es pot digerir com tocaria, perquè està “fent cua” darrera del 1r plat i el 2n i llavors fermenta. I al fermentar encara dificulta més la digestió. En canvi, si la mengem sola, a mig matí, o fins i tot mentre cuinem el dinar, es digereix la mar de bé!
I encara és més crític amb la síndria i el meló que al tenir tanta aigua és digereixen volant i no es poden barrejar amb res més. Ni entre ells! Quan vaig entendre això se’m va obrir un món! Jo em pensava que no em sentava bé la síndria! Ara he entès que el tema és que a casa meva es menjava de postre de la paella!
De fet, he dir que amb el meló he fet un altre descobriment. En el meu cas, em senta millor si el prenc triturat com un batut amb una mica de menta i gingebre ratllat fresc. I això sí, ha de ser un meló dolç, no apepinat.
Per tant la fruita la prenc com a 2n esmorzar, o abans de dinar, o per berenar.
Ahh, en general tampoc convé barrejar la fruita a les amanides (només la poma).
Els dinars de plat únic
Ja fa temps que sé que quan faig 1r, 2n i postre em torna l’efecte serp. Per tant un plat únic, ben variat, amb una base de llegum o cereal acompanyat de verdures (crues en plan amanida amb un raig d’oli d’oliva si és estiu i cuites si és hivern). I carn o peix poc sovint, quan sento que el cos m’ho demana (un filet de petxuga a la planxa, un llom de lluç, bacallà, rap, etc.)
Pel que fa a les llegums, en el meu cas han de ser de digestió fàcil, com les llenties vermelles, les llenties pardines o les mongetes mung (o la mal anomenada soja verda) sempre cuites amb grans de comí i fonoll i una fulla de llorer per reduir flatulències. Ahh i evitar força els fregits.
I sobretot, dinar sense postre!! I si un dia de celebració vull fer un gelat, o un coulant, esperar-me una hora després d’haver dinat.
Els sopars suaus i ben d’hora
Els sopars eren l’àpat més critic, on la boa constrictor s’accentuava més, fins i tot menjant ben poca poca. Mica en mica els he anat avançant per tenir més temps abans d’anar a dormir. Ara em poso a cuinar a les 20h per estar sopant a les 20h30! Tot un récord!
L’altre clau és que siguin plats suaus, sense fregits, sense gluten, tot ben cuit (també a l’estiu) i ben mastegat (el que ara per ara més em costa), i amb poc líquid.
En els sopars d’estiu és on la Laura m’ha mostrat plats que no tenen pèrdua!
- Crepes de farina de cigró sense ou amb escalivada i olivada. La meva nova pizza gluten free!
- Carbassó a tires fines volta i volta a la paella amb salsa d’alvocat, tomàquet cherry i lima. Mmm… boníssim!!
- Llit de patata (o carbassa aixefada) amb mongeta tendra, bolets i alfabrega fresca trossejada
- Hamburguesa de llenties vermelles amb verduretes dins
Espero que us hagi servit. Jo sento que cada vegada entenc una mica més el meu cos, l’escolto més i el cuido. Li demostro que l’estimo! I cada dia sóc més flexible i benevolent amb mi, si un dia em passo, procuro no m’autoflagelar-me. Respiro el malestar, prenc una infusió de fonoll i comí (ideal per calmar la meva serp de les digestions pesades) i l’endemà torno a començar.
.
Mil gracias Laura por devolverme las ganas de cuidarme y de cocinar!
Us animo a descobrir quina constitució sou i començar a menjar en consonància. Estic segura que ho notareu.
.
Nota: A les fotos plats d’estiu vata-pitta.