Sempre havia pensat que els contes clàssics eren massa violents per a les criatures i massa sexistes. Ara veig que en realitat no sabia ni de bon tros el que s’hi amagava, i a sobre de molts d’ells no en sabia ni la història original. No puc estar més agraïda de que aquest llibre em caigués a les mans.
L’origen dels contes tradicionals
En totes les tradicions s’han explicat històries i contes per passar el temps a la vora del foc, deleitant grans i petits. Abans de l’escriptura es transmetin oralment i per tant s’anaven adaptant a les modes, les necessitats socials, etc. El que jo no sabia és que els contes tradicionals havien estat concebuts pel públic adult, per això les alusions sexuals, la violència, incorrectes, etc. Originalment pretenien ensenyar res, ni menys educar. Però el més interessant que explica l’Eva Martínez Pardo al seu llibre, és que tenien la propietat, volguda o no, d’arribar a l’ànima dels oients i poden transformar alguna cosa dins seu, en el seu inconscient.
Els contes clàssics recullen les emocions i pors que nosaltres no ens permetem sentir, però que estan dins nostre. Per exemple: la por a la separació, a ser abandonat, ferit, devorat, rebutjat, a no ser estimat, l’enveja, la copdícia…
Els arquetips dels contes tradicionals i les emocions
En els contes originals protagonista i antagonista representaven els pols oposats del mateix conflicte intern, per accés en el dolent i per defecte en el bo. És a dir arquetips molt marcats (l’ombra i la llum) que viuen en nosaltres, amb les seves emocions associades. Així el protagonista lluitant i matant el dolent acabava simbolitzant el reequilibri intern d’arquetips del que tantes vegades he parlat, I això és el que es treballava al nostre inconscient.
És desesperant per a l’infant haver de fer front a una emoció i malestar i que li diguin que es inadequat o dolent. L’objectiu no és aprendre a controlar les emocions, ni estar sempre alegre.
Cal permetre a l’infant estar en contacte amb seves emocions i transitar-les. No aprendrà a gestionar emocions amb el que li diguin els altres. Les ha de sentir.
Els contes permeten viure totes les emocions en un espai segur, on mostrar-se gelós no sigui una decepció pels adults.
Princeses i herois dos cares de la mateixa moneda
Actualment tenim un gran conflicte de gènere amb els papers de St. Jordi la princesa, perquè ho veiem literalment. No podria ser que la princesa matés el drac? Clar que sí! Perquè en el fons els 2 personatges representen els principis femení i masculí que habiten en nosaltres, el yin i el yan.
Què en queda d’aquesta màgica propietat dels contes avui en dia?
Malhauradament al endolcir i censurar certes parts dels contes originals, hem convertit a les princeses en unes fleumes, dòcils i sense autonomia. Ho sabiéu que Blancaneus acabava matant a la bruixa? Jo vaig quedar molt parada!
Els contes moderns que treballen emocions tranquilitzen l’adult però no té el mateix efecte en els infants. perquè resolen el conflicte sense marge a la transformació personal.
Amb l’afany de protegir-lo dels perills li acabem evitant la pròpia experiència de vida. Li hem de dir a l’infant que no està sol i que pot comptar amb nosaltres independent del que senti o expressi.
Utilitzar els contes tradicionals per al creixement emocional
El llibre recull diverses dinàmiques reals de treball del món emocional amb infants, adolescents i aduts a partir dels diferents contes en el seu format original. He de dir que m’encantaria veure l’Eva per un foradet en una de les seves sessions.
Matar el dolent no vol dir anular les emocions negatives, implica donar-los espai i trascendir-les, perquè no ens arrosseguin. Implica vèncer les dificultats emocionals, necessari per a que l’infant pugui créixer en confiança.
La conciencia de la pròpia agressivitat és un gran antídot contra la violencia. Tots portem un llop dins nostre i de grans hem d’aprendre a estimar-lo. Darrera cada ogre, hi ha un infant que busca una abraçada.
Aprenentatges del llibre “Sota la pell del llop: Acompanyar les emocions amb els contes tradicionals” d’Eva Martínez Pardo.
