El tantra m’ha alucinat. Em permet d’alguna manera portar un pas més enllà tot el que ja estava experimentant a nivell de gestió emocional real i energètica des del cos, la presència i la intuició.
Com sempre, el que m’interessa és anar a la pràctica, per tant no faré un article teòric del tantra i els seus origens, simplement en deixaré algunes notes del que he anat entenent i em sembla més interessant.
El tantra, molt més que sexualitat
El tantra és tota una filosofia de vida, d’expansió energètica i de consciència, de sanació emocional i d’obertura del cor, no només una eina per gaudir de la sexualitat més plenament com molts ens pensem. Utilitza la sexualitat com una eina de cura i de connexió.
El Tantra dice que para trascender el deseo, en lugar de reprimirlo o evadirlo como hacen otras religiones, utilicemos la fuerza que lo provoca, la energía sexual, aprendiendo a canalizarla, usarla y expandirla con la intención de desarrollar la conciencia y lograr así la liberación, el éxtasi, la plenitud, el contacto con el Ser, el estado de no mente.
L’energia i el plaer
L’energia va allí on posem l’atenció. El que jo no sabia és que el plaer se sent on posem l’atenció i l’energia. Per tant la intenció del tantra és treure l’energia sexual dels genitals i escampar-la per tot el cos, deixant anar bloquejos emocionals i energètics enquistats del cos, obrint el xacra cor, i portant l’energia fins a la coroneta. A més energia, més plaer.
Per altra banda com més relaxats estiguem més sensibilitat, més plaer i per tant més flueix l’energia.
I per aconseguir això, què cal? Doncs quatre coses molt bàsiques: estar present i en contacte amb el cos: amb la respiració per la boca, amb el moviment lliure i espontani, deixant anar la veu al respirar, obrir-se al ser intuitiu que portem dins, etc. Tot això ja ens portarà mica en mica a connectar amb la nostra energia i aprendre a deixar-la fluir.
L’espiritualidad puede ser festiva y celebrada!
La meditació activa i la dansa de tribal per alliberar bloquejos emocionals
La meditació activa del cos és una eina molt potent per arribar a la calma després de cansar el cos. N’hi ha moltíssimes de diferents, la dansa lliure mateixa ja seria una d’elles. Això demostra que l’espiritualitat no cal que sigui sempre seriosa i quieta.
El que més m’ha sorprès ha estat com al estar connectada amb la respiració per la boca sentia el meu cos més plenament, i podia percebre com les energies estancades es movien en mi demanant de sortir. Això em va portar a experimentar d’alliberar-les a través del moviment.
La importància d’una bona abraçada
En general fem abraçades molt curtes (de 3 segons), com si ens fes por el contacte, els típics copets a l’esquena, els petons ràpids i per tràmit, etc. Quan rebem una abraçada llarga (de més de 20 segons), amb presència absoluta i quietud, sense fregues, copets, petons de tieta, etc. llavors es produeix oxcitocina, l’hormona de l’amor que ens ajuda a relaxar-nos, a confiar i a calmar les pors i ansietats.
Les carícies lentes vs el tacte ràpid
Les carícies lentes, suaus i dolces sensibilitzen la pell, donant un sentiment profund de plenitud. El tacte ràpid és electrificant i pot ser excitant, però no és tant plaent. A més les carícies suaus i lentes activen la zona de la ínsula, una zona cerebral que ens connecta amb la idea de nosaltres mateixos, i ens dona una sensació molt plaent. És una zona clau en la infància ja que fusiona el jo amb l’altre.
Totes les persones necessiten carícies i contacte de pell, des que som nadons que ja ho necessitem. Una persona pot no tenir sexe i estar emocionalment bé, però tots necessitem contacte de pell.
L’obertura del cos i el cor de l’home i la dona
Home i dona tenen energies diferents que s’atrauen (yin-yang), això ja ho sabem. Tot i així és una mica més complex. La dona té el seu pol positiu al xacra cor i l’home als seus genitals. I el negatiu al revés. En general tenim el pol positiu molt actiu, que emana energia, i el negatiu, força castigat i poc receptiu, de manera que no s’acaben de trobar i no hi ha una connexió profunda en la parella.
Dit d’una altra manera, l’home necessita obrir el cor, i la dona necessita obrir la seva vagina i entregar-se. I és l’altra persona qui a través de les carícies, la dansa, el massatge i de la presència estova el cos i el cor perquè s’obri.
En el cas de la dona, els famosos preliminars, ajuden a que ella obri el cor (el seu pol positiu), perquè es relaxi, confii, i s’entregui, deixant la vagina sucosa, oberta, relaxada i receptiva (el seu pol negatiu). En el cas de l’home, ella acariciant i massetjant el seu cos i els seus genitals (el seu pol positiu) suaument i pujant l’energia que es genera cap al seu cor (el seu pol negatiu), l’anirà obrint també.
No sé porque lo llamamos preliminares. Parece que no sean importantes, y son imprescindibles para abrirse y tener una conexión más profunda. Para mi ya forman parte de hacer el amor. (Maite Domenech)
La connexió entre ell i ella: la bionergia
La respiració és clau per a la connexió dels amants. Quan respiren conjuntament connecten els cors i s’armonitzen xacres. Quan respiren desincronitzadament (un inspira quan l’altre exhala i a l’inversa) poden fer circular l’energia entre ells des del pol positiu d’ella fins al negatiu d’ell i a la inversa tancant el cicle. D’aquesta manera sense adonar-se’n es dona de cop la màgia, es connecta la bioenergia entre ells i tot comença a fluir, els cossos comencen a dansar, arribant a estadis de plenitud i èxtasis indescriptibles.
Es un diálogo del hombre con la naturaleza a través de la mujer, y de la mujer con la naturaleza a través del hombre. Durante un instante os insertáis en la corriente cósmica, en la armonía celeste, estáis de acuerdo con el Todo.
En el tantra, l’altra persona t’ajuda a estar present, a entrar en tu, a connectar amb el teu Ser interior. Bé, us ajudeu mutuament.
Passem a la pràctica
Les claus tàntriques per gestionar l’energia sola o amb l’altre
- Respiració profunda i lenta per la boca: Respirar ens ajuda a obrir el canal d’energia pels xacres, i a alliberar bloquejos emocionals i d’energies estancades. Si a més inspirem i expirem per la boca aconseguim incrementar la percepció dels sentits i ampliar el plaer (que passa a no ser només genital).
- El moviment espontani i no mecànic del cos també ens ajudarà a desbloquejar emocions i energies i ens permetrà connectar millor amb el cos i les seves necessitats en cada moment.
- El so lliure i deixa’t anar de la veu ens permet també alliberar el cos, i pujar l’energia, expressant el plaer gustosament.
- Estar present i atent en tot moment a través de la percepció dels sentits: la música, els sons, les olors, el tacte, la temperatura, les sensacions…
- La lentitud: perquè ens ajuda a estar presents i a conectar amb els sentits.
- El tacte: les carícies, les abraçades, els massatges com a mostres d’amor, de connexió. Ajuden a estobar els cossos i els cors, perquè s’entreguin confiats a l’experiència.
Los movimientos lentos y conscientes salen del corazón, salen del alma. La rapidez sale de la cabeza.
La gran clau per gestionar l’energia amb l’altre és la respiració. Sempre respiració profunda i per la boca. Tot i així hi ha 3 tipus de respiracions:
- Respiració sincronitzada en la parella: tots dos inspiren i expiren alhora. Serveix per connectar els cors. Interessant mirant-se els ulls o posant la mà esquerra al cor de l’altra persona i la teva sobre.
- Respiració desincronitzada en la parella: quan un expira l’altre inspira i al revés. Serveix per fer circular l’energia entre ells. Del cor d’ella (pol positiu d’ella) al cor d’ell (negatiu d’ell) baixant pels seus genitals i dels seus genitals (positiu d’ell) pujant pel fins al cor d’ella (el positiu d’ella) i tornant a començar.
- Respiració profunda i en presència més lenta i calmada: útil quan estàs al servei de l’altra persona, per no connectar-te al seu camp electromagnètic i contegiar-te amb les seves emocions.