Avui us vull parlar de la ràbia, ja no a nivell teòric, sinó a nivell molt pràctic. Vull parlar de les eines que he anat trobant per alliberar-la, per viure-la, per permetre-la d’una manera més sana.
La ràbia és una emoció primària, una energia que en definitiva ens indica que he trobat algun obstacle i necessito trobar com saltar-lo. Hi ha molts matisos:
- Frustració, decepció: quan les coses no van com les havíem previst
- Ressentiment i rencor: quan el que ha fet l’altre no ens ha agradat
- Necessitat de posar límits als altres: quan l’altre invaeix el nostre espai o ens passa per sobre
- Enveja: quan el que fa l’altre em desperta sentir-me inferior, que jo no ho puc fer, etc.
- Molèstia: quan el que fa l’altre no m’agrada perquè és diferent a mi, etc.
En fi, i un llarg etc. de matisos més aviat mentals que ara no m’interessen. Avui vull anar a l’essencial.
La ràbia en l’etapa infantil
La ràbia és energia que necessita sortir! Ser expressada! A poder ser de manera immediata.
El que passa és que no està ben vista, i ja de ben petites se’ns ensenya a reprimir-la, a empassar-la. A vegades no cal ni que ens renyin, només una mirada o un gest de desaprovació de la mare o el pare és suficient per aprendre que allò no agrada, que allò “no està bé”. Llavors apareixen a grosso modo dos tipus d’infants (i en el futur dos tipus d’adults):
- Agressius: els que la vomiten de cop, amb paraules o a nivell físic amb intensitat cap a les altres persones o cap a ells mateixos
- Agressivo passius: els que la reprimeixen i l’empassen, i la treuren amb actes d’amagat: trencar les coses dels altres, manipular, etc.
I us asseguro que cap dels dos se sent bé amb ell mateix. I aquesta ràbia mal canalitzada es va enquistant al cos i al cap dels anys apareixen tensions de mandíbula, de mans i dits, contractures d’espatlles i coll, problemes digestius i de fetge, i fins i tot malalties.
El tema és que quan ens n’adonem i comencem a entendre-ho, seguim sense tenir estratègies i eines per treure la ràbia d’una manera sana.
L’energia de la ràbia: l’anomenat impuls agressiu
La bioenergètica parla de dues energies necessàries des que naixem: l’impuls agressiu (energia més activa) i l’impuls tendre (energia més receptiva) amb les que cal un equilibri.
L’anomenat impuls agressiu, és l’energia que ens permet accionar, fer, atrevir-nos, donar, demanar, posar direcció i determinació, reclamar, protestar, posar límits, … El bebe necessita aquesta energia per succionar la llet materna, per demanar, per plorar i fins i tot neixer. Aquesta energia es genera a l’esquena, a les lumbars i puja per darrera, per les espatlles accionant els braços, el coll, la boca, etc.
L’impuls tendre, neix al cor. Necessitat de contacte, d’empatia, de tendresa.
On bloquegem la ràbia
Hi ha 3 segments del cos on bloquegem l’energia de la ràbia:
- Cames
- Espatlles, braços i mans
- Mandíbula, boca, llengua
Passem a la pràctica
Per alliberar l’energia de la ràbia de debó, és interessant fer-ho picant (de diverses maneres ara les explicaré) mentre deixem anar la veu sense fer-nos mal. Per això primer és important estar ben arrelada amb força a les cames i peus i explicar que vol dir “deixar anar la veu”.
El crit sa de ràbia: greu i arrelat
Es tracta de inspirar per la boca i quan expiro dir Ahh greu, concentrada amb el lloc on estic picant (sense portar el cap enrera o cap amunt). Si no em vull fer mal al coll, com més avall millor. Sentint com el so no surt del coll sino del baix ventre, del Jara amb força.
Per això cal estar ben arrelada, sentir la força a les cames i als peus (grounding). Va bé doblegar una mica els genolls, balancejar el pes als talons, les puntes, als costats, etc., picar amb els peus al terra, sense sabates agafar la terra amb els peus, etc.
Podem deixar que aquest Ahh evolucioni en parales curtes que neixen en aquell moment, com reclams sobre el que estic sentint: Prou!, Fora!, Ara!, Ho vull!, És meu!, És injust!, etc.
Com alliberar la ràbia:
El més important és deixar clar, que si puc treure l’energia just en el moment que la sento molt millor, és llavors quan hauria de sortir, no després. Després l’hauré d’anar a buscar, i no sempre estarà en el lloc adequat per sortir, i llavors és més fàcil fer-me mal (ho dic per experiència). En tot cas si l’he d’anar a buscar després, és important fer una mica d’escalfament de cos abans i arrelament (o grounding).
Primer les maneres més fàcils on no cal preparació.
- De peu, picant contra el terra amb els peus (millor fer-ho en un terreny semidur, per no fer-nos mal) mentre dic Ahh ben arrelada i amb força
- Estirada al llit amb cames doblegades i picar només amb els peus sobre el matalàs mentre dic Ahh
- Estirada al llit amb cames doblegades i picar amb els braços i les mans en punys i/o amb els peus sobre el matalàs mentre dic Ahh
- Al bosc en una pujada (amb el terra no molt dur) amb un pal resistent mentre dic Ahh
- Asseguda al terra al bosc amb les mans endavant i cridar greu Ahh connectada a la terra, amb els ulls oberts, buidant-me
- Asseguda al terra amb una cera de color a les mans i amb l’exhalació buidar la ràbia amb gargot (fins i tot si no puc fer el crit Ahh aquest em funciona força bé)
Maneres més complexes amb preparació de material:
- Amb un matalàs en vertical i picant amb els punys mentre dic Ahh (en plan karateka)
- Amb una taula tapada amb un matalàs o coixins i picar amb els avant braços doblegats i mans en punys mentre dic Ahh. Cada vegada que vaig a picar flexiono els genolls sense corbar el cos endavant
Com reduir la tensions de ràbia: tensió a la mandíbula, la boca i la llengua
- Passar la llengua netejant les dents lentament, com si tingués un carmel que és la meva llengua i l’assaborís, notant com les tensions es van deixant anar
- Treure la llengua i exhalar amb so i força Hhh…
- Treure la llengua en punta exageradament i fer un riure diabòlic Jajaja… (millor en la postura de bioenergètica de la risa de la bruja)
- Fer un massatge a la barbeta per sota amb els dits polzes per relaxar la base de la llengua
- Donar copets suaus a la barbeta per sota i dir Ahh mentre baix relaxant la base de la llengua
- Fer-te un massatge de cervicals, nuca i espatlles.
- Fer un massatge intuitiu de mandíbula amb els dits, passant pels diferents punts d’insersió a les galtes, cap a les orelles o fins i tot a les sienes, darrera del crani per sobre de la nuca com si desenganxés una màscara, etc, Deixa’t portar, estigues a l’escolta, el teu cos és savi i et mostrarà el camí.
Sento que fet així l’energia forta de la ràbia surt del meu cos en un parell de crits sanadors, i després potser necessito bramar 2 minuts més connectada a terra i amb els ulls oberts (treure el plor del bebe) despesperat, la pataleta de les coses no siguin com jo voldria. Ho permeto sense judici, dient-me “Jo et veig bonica, jo t’estimo”. Així ho buido tot. I després respiro alleugerida. I mica en mica em vaig calmant i tornant al meu centre. I després des d’un lloc més objectiu, ja puc valorar què vull fer, o quin aprenentatge porta aquesta situació per a mi.
Podeu veure algunes de les propostes en el següent vídeo:
No us dic que sempre me’n surti, sento que encara hi ha molt de camí a recórrer, i alhora veig d’on vinc i em sento agraïda.
Espero que us pugui servir, per permetre-us la vostra ràbia sagrada.
Aprenentatges personals fets a teràpia Bioenergètica i en el meu dia a dia intuitiu.
