Després de molt anys defensant la igualtat, ara per a mi homes i dones som diferents, i sento que és hora que ho acceptem. Si més no jo ho accepto! I com sempre tinc ganes de compartir la meva història, per si a algú li pot servir. Aquests darrers anys on he emprès un nou camí professional i personal, diguem-li d’empoderament interior, i en que mica en mica vaig acompanyant a diverses dones en seus processos i anhels, me’n adono més que mai que Som i ens sento diferents, i que és bonic que hagi sigui, i que la gràcia és saber-ho aprofitar.
La lluita per la famosa “igualtat” en les tasques
Sento que hi ha moltes dones que ens queixem de la manca d’igualtat a la llar i alhora, sense adonar-nos-en, no permetem el canvi real, fins i tot amb frases que han de ferir per dins: “Ja porto jo els nens al metge, que tu no t’enteres…”.
Jo enfora era d’aquestes: activita medi ambiental i feminista, fent cursos de Lideratge en femení per trencar el “sostre de vidre”, reclamant la igualtat, la conciliació familiar, etc. I en canvi a casa, me’n adonava de la meva necessitat de control i imposar en com es feien les coses, de la presa de decisions per petites que fossin… I no parlo de treure la pols de sota els llits, parlo de per exemple si les claus es deixaven al pany o no. Inconcientment hi havia sempre un “A casa meva es feia així, la meva manera és la bona”. Sense adonar-men acaparava l’espai, les decisions i les tasques i em queixava amb: “No m’ajudes prou”, “Quan ell s’hi posa jo ja ho he fet”, etc. Realment era bastant inflexible i no els deixava lloc per fer-ho! I sempre criticava la seva manera de fer-ho. És normal que finalment s’apalanquessin.
En canvi amb coses com conduir, canviar una bombeta, fer servir el taladro, arreglar l’ordinador, etc. Reconec que m’he aplancat molt, i veig que no sóc la única dona que li passa. Realment som diferents? En general hi ha un tema de força (o com a mínim en el meu cas compleixo l’estereotip a la perfecció), a banda hi ha un model familiar de rols heredat i après, la necessitat inconscient per les dues bandes; meva de seguir sent “la pobra indefensa” i ells de ser els “salvadors” i finalment en el meu cas una creença inconcient de “no se’m dona bé, la liaré”. És cert que les meves parelles (i el meu pare abans que elles) ho feien amb molta eficiència. En certs moments (sobretot després de les ruptures) he necessitat amb rebeldia recuperar la meva autonomia fent aquelles tasques en les que “depenia” d’ells.
La pregunta és: Quan és sa demanar ajuda i quan tenir autonomia?
Amb la meva crisis existencial de 2018 vaig entendre que trencar el sostre de vidre del món laboral, ja no era el meu objectiu. Tornar-me una directiva implicava un gran cost, l’estrés, l’ansietat, no posar a mi al centre. El meu cos em reclamava “Cuida’m”, deixa de voler arreglar el món i arregla’t a tu, dedica’t a tu! I vaig baixar del carro. Havia arribat a una conclusió:
Els homes i les dones som diferents! Si més no, jo em sento diferent i vull respectar-ho!
Ahir per casualitat o no vaig trobar un article de com viuen les tasques els aborigens australians, i em va fer reafirmar el que ara sento:
“Recuperar el femení. Deixar espai als homes. Honrar que som diferents”. (Article: “El arte de la feminidad” de Maite Domenech)
Pensem i sentim diferent
El famos llibre “Els homes són de Mart i les dones de Venus” de John Gray ja ho deixava ben clar. Tenim interessos diferents innats, maneres de pensar diferents, una biologia i química internes que ens porten a sentir i prioritzar diferent. El tema és que la societat occidental ens segueix recordant el “som iguals” i nosaltres mateixos ens ho creiem i ens tornem a perdre quan la parella no actua com voldríem, etc. Com sempre hi ha tradicions que ho tenen més clar: el tao (yin-yan), el tantra (shiva-shakti), etc.
Tots dos homes i dones, tenim les dues energies la dita femenina (més receptiva i amorosa) i la dita masculina (més d’acció i direcció). El que passa és en general les dones (que ens sentim dones) tenim l’energia femenina més activada i els homes (que se senten homes) al revés, no m’extendré.
Els cicles emocionals de les dones són necessaris i convenients
Tot i que fa molts anys que he entès que les dones som cícliques (cicle menstrual, hormones, etc.) em seguia barallant amb les meves muntanyes russes emocionals, justificant sentir-me així, demanant disculpes per ser tan emocional, etc. Just ara sento que començo a acceptar-les i a conviure-hi desidentificant-me tant del drama com de l’eufòria. Quan veig que m’hi enganxo em recordo “Jo no només sóc els meus drames” i procuro plorar i permetre el que calgui, buidar-me i després baixar del carro.
El meu gran aprenentatge és entendre que no sempre he d’explicar a l’altre el que em passa per dins ja que és temporal i transitori, quan ho explico es dramatitza més. És com si hagués de tenir motius per plorar o per estar com estic! I en busco, em justifico. Perquè ni jo mateixa sé què em passa… A sobre sento que l’altre no m’enten, que pensa que sóc “Una exagerada” i llavors encara dramatitzo més per fer-li veure que és important, i jo mateixa caic de 4 potes a la galleda… Quin mal hi ha en plorar perquè si, perquè ho sento dins, perquè avui estic xof i prou?
Avui he llegit una frase que m’ha fet un clec “Estas olas emocionales de las mujeres, no solo son un proceso natural y cíclico, sino que SON UN PROCESO NECESARIO. ASI FUNCIONAS Y TE RENUEVAS“
La necessitat dels homes d’aillar-se i desapareixer és necessària i convenient
Uauu… quan he llegit això he entès tantes coses!! Quantes vegades no els hem criticat “Es que s’ailla molt, es posa amb l’ordinador hores i és com si sentís ploure” o “Prioritza més la muntanya que a mi”
Els homes després d’un esforç per aconseguir un objectiu, se senten realitzats. Llavors necessiten un espai tranquil i retirat on estar en pau (sense responsabilitats ni exigències) per a recarregar-se. Pot ser amb activitat física (esport, gimnàs, muntanyisme) o amb activitat sendentària (ordinador, televisió), etc. És el seu espai sagrat! I també el necessiten quan estan estressats, incomodes per dins, etc. És on ells reconnecten amb ells, recuperen l’equilibri i troben la solució!
Si els homes no disposen d’aquest espai, no es permeten demanar-lo, se senten jutjats quan s’aillen… estan de mal humor i tenen menys ganes encara d’estar amb la parella.
“Tu pareja ha de respetar tu necesidad de independencia, de estar solo, ha de confiar en ti, valorarte y aceptarte tal como eres“
“Si respetas el ciclo de intimidad y autonomía de tu pareja, él dejará de escapar de ti y vuestra relación será más satisfactoria“
“Cuanto más querida se sienta tu pareja, más respetará tu necesidad de independencia“
Les dones necessiten empatia real, no consells
En aquests moments en els que les dones compartim les nostres inseguretats i preocupacions no busquem consell (que per cert sempre considerarem incorrecte) busquem escolta i empatia real (que se’ns validi i respecti com ens sentim): Un “Ho sento”, “Sento que et sentis així”… I acabar amb una abraçada sincera en plan T’estimo! És la nostra manera de sentir-nos estimades.
El problema és que pels homes sol ser realment un repte escoltar-nos sense anar-se alterant, de manera que ens responen cada cop amb un to de veu més alt i nosaltres ens sentim atacades i reaccionem. Homes heu de pensar que tot i que ho pintem com un drama, en general és temporal, no és greu, forma part del nostre cicle de regeneració.
Els homes confiança en el seu savoir faire, no ajuda
Quan els homes tenen alguna dificultat, en general se la prenen com un repte, i necessiten que els deixem solucionar-ho per ells mateixos.
El problema és que per a nosaltres, les dones, en general si veiem que el podem ajudar o buscar ajuda i així anar més de pressa o sortir d’aquella situació incomode ens costa no dir res i esperar. Sobretot si la situació incomode o incerta ens afecta. El tema és que quan nosaltres intervenim volent ajudar, ells ho solen rebre com una crítica, i de nou ja la tenim liada.
Passem a la pràctica
Estima’t a tu com voldries que t’estimi l’altre
- Comença a sentir i interioritzar que estàs complert/complerta.
- Demostra’t a tu mateixa que pots ser feliç sense l’altre! Que sola també estàs bé!
- Estima’t i no necessitaràs tant que l’altre t’estimi! Reduiràs la dependència emocional, i la por a perdre’l.
“Si te amas, el amor fluirá de ti hacia tu pareja en forma de confianza y libertad“
Estima i demostra-ho deixant espai
- Valora el que tens i no ho donis per sentat, mostra el teu afecte
- Permet que l’altre estigui amb tu quan realment vulgui estar-hi, sense exigències ni manipulació
- Dona-li estímuls i mostres d’afecte per afavorir que ella es faci feliç a si mateixa
“Al desapegarte emocionalmente de tu pareja, empezarás a sentirte mucho más unida y conectada a él“
Digues el que necessites i no et justifiquis més
T’imagines que passaria si no ens calgués justificar el que necessitem?
- Les dones podríem estar xof i per exemple plorar 4 llàgrimes 2 minuts sense saber-ne el motiu davant de l’altre, amb naturalitat. I no caldria justificar perquè plorem, i segurament deixaria de ser tan dramàtic.
- Els homes podrien marxar i aillar-se una estona curta amb naturalitat per regenerar-se sense haver de defensar tenir-ne un motiu prou “vàlid”, sense sentir queixes, etc.
Resum d’aspectes clau
Podria anar bé tenir-ne un petit resum, oi? (sabent que sempre són generalitzacions)
| Dones (principi femení) | Homes (principi masculí) | |
| Motivació a la vida | L’amor: sentir-se estimada, compartir | La llibertat: autonomia, sentir-te eficient, capaç, poderós, que vals |
| D’ell/a cap als altres | Vol ajudar, és empàtica i servicial | Vol solucionar i resoldre |
| Dels altres cap a ell/a | Vol sentir-se escoltada, recolzada, entesa | No vol ser ajudat ni corregit, vol sentir que ho ha aconseguit ell sol |
| Aporta | Sensibilitat, tendresa, delicadesa, bellesa | Vigor, seguretat, força, iniciativa i direcció |
| Procés natural i necessari de renovació interna que segueix | Onades emocionals ups-downs, procés ciclic | Necessitat d’estar sol, tranquil de tant en tant i sentir-se lliure |
| Ajuda i consells | Li agrada donar-ne i rebre | No li agrada rebre’n => “Jo no sóc capaç” |
| En moments dificils | Busca suport i ajuda dels altres | Busca soledat per trobar la solució ell |
| Què necessita de la parella per estar bé | Sentir-se estimada: mostres d’afecte espontànies i temps de qualitat | Sentir que es respecta el seu espai sol i de llibertat |
| El sexe en general | No tenen tanta necessitat sexual. Necessiten obrir el cor. Enamorades més calentes (testosterona més alta) | La testosterona fa que sempre estiguin disposats a practicar sexe. Poden fer sexe sense amor. |
| Què ha de aprendre | A confiar en l’altre, en el seu criteri, i el seu ritme, sense voler-lo ajudar o controlar | A escoltar i mostrar empatia real, validant les emocions de l’altra, sense donar consells |
Aprenentatges del llibre “Ni felices ni para siempre” de Clay Newman.
