I torno per compartir-te algunes coses de la connexió entre el penis i la vagina.
Si em va costar fer el post de la vagina, imagina’t aquest… No em considero una experta en penis… jeje. Clar que no. Només puc parlar de la meva vivència i del que llegeixo. Ja sabeu que m’encanta entendre el per què de tot…
Doncs bé, segons els tàntrics a nivell subtil el penis i la vagina es comuniquen. Així espontàniament s’activen forces magnètiques oposades entre les dues parts, que si les deixem faran que vagina i penis dansin espontàniament plens de vida i connexió. He arribat a llegir que si la dona abandona la consciència en la vagina en aquell moment ell sol perdre l’erecció, ja que perd el seu homòleg elèctric…
I jo, humilment, us he de dir que quan ho he experimentat ha estat molt especial.
Passem a la pràctica
La clau és la presència, no si és fort o suau
Com més presents i amb atenció a l’interior del nostre cos estiguem més s’activarà la connexió entre vagina i penis, inclús entre vulva i penis (no cal penetració per sentir la connexió). Com sempre dic, es trata d’estar pendent de tu, endis i avall no pendents de que creiem que necessita l’altre. Aquí està la clau. I al principi costa canviar el xip. Com més pendent de tu i el teu cos, menys mental estàs. I així, si els deixem vagina i penis faran realment l’amor i s’estimaran tal com estan dissenyats per fer.
Com més relaxada estigui la vagina més intuïtivament podrà actuar el penis. I a la inversa.
Llavors és quan succeeix la màgia. Els cossos connectats agafen la batuta, rodolen l’un sobre l’altra si ho necessiten encara un dins l’altre, canvien el ritme i la direcció dels moviments, la profunditat… És talment una meditació en moviment.
Per a mi per ser meditació no cal que sigui sempre lent i suau, també pot ser a vegades fort i passional. Els cossos fan el que senten i necessiten, tu només et deixes portar. Si hi ha presència tot pot ser tàntric!
Sento que quan estàs present sents també quins moviments no et funcionen: què et tensa, què t’asseca, és a dir què et despolaritza. Per exemple “el suca-suca” ràpid i mecànic sempre igual (mete-saca para los amigos… jeje) ja que és fàcil que ens desconnectem de sentir el cos. Pot ser fort, el que no ha de ser és constant i repetitiu.
La temuda ejaculació i el mite “d’arribar” junts
I si a ell li venen unes ganes d’ejacular irrelaxables doncs es fa amb naturalitat. La privació no és sana. Només cal fer-ho amb presència i atenció plena al moment per part dels dos.
Per a mi no cal obsessionar-se en arribar junts a l’orgasme. És molta pressió i inevitablement genera tensió corporal, mental i emocional. De fet amb els orgasmes vall ens podem sentir tan plenes que ja no necessitem “acabar-nos”.
Confieu en els vostres savis cossos! I a volar!!
La meditació de vulva i penis
I per acabar una proposta més. Quan ja us hagiu posat a to, hagiu jugat una estona sense que estigueu hiperexcitats, poseu-vos un sobre l’altre despullats i quedeu-vos força quiets, sentint-vos respirar a l’orella de l’altra, sense buscar excitar-lo, amb naturalitat. Deixeu que les connexions entre la vulva i el penis s’activin soles, vosaltres només respireu. I sentiu què passa. Segurament vulva i penis comencin a estimar-se molt suau, a dansar molt lentament, deixeu que els moviments neixin del cos. És realment una passada la sensació de plenitud i connexió amb l’altre que se sent quan vulva i penis s’estimen de debó.