Cap energia o qualitat és bona o dolenta, positiva o negativa, això és una creença amb la que vivim (del bé i el mal). Hem de reconèixer el valor/l’ús dels dos extrems: poder vs vulnerabilitat, racional vs intuïtiu, treballador vs mandrós o relaxat, etc. Aprendre a ser una persona més relaxada moltes vegades és molt beneficiós, deixem les connotacions negatives. La identificació complerta amb un extrem a la llarga ens limita.
Tal com dèiem en l’article d’arquetips, naixem amb tots els arquetips o energies dins nostre, però alguns els tenim de manera conscient “jos primaris” i d’altres de manera inconscient o desterrats “jos negats”. L’objectiu és ser capaços de descobrir, desenvolupar i integrar el màxim nombre d’elles, per tal de tenir major sensació de plenitud, per això hem d’equilibrar les diferents energies oposades o polaritats, honrant totes les energies.
Quan estem desequilibrats, frustrats o ens sentim limitats, la vida es presenta desequilibrada i estancada, o ens portarà cap a l’extrem contrari, perquè desenvolupem els “jos negats” i descobrim el punt d’equilibri.
Los yos primaris se sienten incómodos con los yos negados y por eso los reprimen. Una vez entiendan que solo buscamos el equilibrio, y no pasar al otro extremo, estarán más dispuestos a colaborar.
Energies oposades que cal equilibrar
Ser actiu (energia masculina): vs receptiu (energia femenina):
Fer que passi amb perseverança vs permetre que passi, sabent esperar, tenint esperança. Si ens situem a l’extrem actiu a la llarga ens esgotem, i si ens identifiquem amb l’extrem receptiu, és possible que mai ens atrevim a iniciar res, i ens sentim incapaços.
Quan prenem conciència, podem notar que estem esgotats perquè ens hem compromès amb massa coses, llavors és el moment de deixar la modalitat activa, relaxar-se i confiar en que les coses aniran com han d’anar.
Cuando permito que las cosas sucedan, sin controlarlas, creo un espacio para que el universo me conceda más de lo que había imaginado.
Donar vs rebre
Són i han de ser un cicle, dones i després reps, indefinidament, en equilibri. El problema és que en aquesta societat, donar està ben vist, ets solidari, altruista, però rebre a vegades està mal vist, et sents “egoista”. Inconscientment ens pensem que si “sempre donem” els altres ens estimaran i mai ens abandonaran.
Recibir nos permite recuperar la fuerza vital que hemos “gastado” en dar, para poder seguir dando.
Però donar massa ens fa sentir resentits, i em d’aprendre a rebre: rebre un elogi, les gràcies, un aplaudiment, etc. Els que no volen donar, i s’aferren a les possessions, etc. tenen una sensació interna d’escassetat, por a no tenir suficient en el futur o la sensació de no ser suficients: ningú voldrà el que podem donar.
Si somos incapaces de dar, seremos incapaces de recibir, y a la inversa.
Rebre de debò implica reconèixer els nostres desitjos i necessitats i sentir-nos còmodes amb la nostra vulnerabilitat.
Al sentirnos colmados tenemos el impulso de compartir nuestra energía con los demás.
Fer vs ser
En aquesta societat en general estem molt connectats a l’energia de “fer”, la productivitat, i poc a la de “ser”, estar en el moment present, normalment qualificats de apàtics o mandrosos. “Ser” permet connectar amb el nostre ser interior. Sense la capacitat de “ser” ens sentim buits. Sense un canvi intern profund i amb voluntat, amb 4 dies de parar tornem a estar hiperocupats, jo la primera.
Els que s’identifiquen en l’extrem de “ser” els costa passar a l’acció i afrontar les exigències del món físic (com guanyar-se la vida, etc.) se senten fracassats.
El tiempo que invertimos en “ser” es necesario para reabastecernos y revitalizarnos, recuperando la fuerza vital gastada en el “hacer”. La clave es “ser en acción”, el equilibrio entre las dos, es la clave para la prosperidad del tiempo.
Control vs fluir
El control, dona ordre i estructura, ens ajuda a planificar i organitzar, ser reacionals, però ens fa perdre l’espontaneitat, confiar en la intuició i els sentiments.
La gent massa estructurada treballa molt, es preocupa en excés i fins i tot es priva de les coses que desitja, del plaer i la diversió. La gent que s’identifica amb l’extrem de fluir pot tenir dificultats per resoldre els aspectes pràctics de la vida i a administrar els diners. De nou la clau és l’equilibri dels oposats, desenvolupant les capacitats que de moment no hem desenvolupat.
Passem a la pràctica: jos primaris vs jos negats
1. Llista les qualitats que tens que desitges (que veus en positiu) i les que no desitges (que veus en negatiu) i busca els aspectes positius d’aquelles que has escrit com a “negatives”. Entén que les necessites totes, de manera equilibrada. Els oposats formen part d’un tot, com una roda de qualitats.
2. Pren conciència de l’extrem al que acostumes a inclinar-te en cadascun dels oposats exposats anteriorment. Quins són els teus “jos primaris”, amb quines característiques t’indentifiques més?
3. Reconeix i aprecia aquests jos primaris un per un: quin paper han tingut a la teva vida? Era el que feien els teus pares o familiars? O et servien per diferenciar-te dels teus germans?
3b. Pots tancar els ulls i imaginar un dels teus jos primaris assegut davant teu: com és i està? (fort, cansant…) com va vestit? què fa? Dona-li les gràcies per tot el que ha fet i fa per a tu. Explica-li que necessites més equilibri i explorar altres energies sense perdre les seves qualitats. Demana-li si us plau que et permeti fer-ho.
4. Identifica alguns jos negats que necessites desenvolupar, pensa en els oposats als jos primaris, i busca paraules descriptives sense connotacions negatives. Quin benefici et podria portar aquesta energia per aconseguir el teu equilibri? (Exemple: responsable – irresponsable => millor en positiu: ser una mica més despreocupat).
5. Pensa com pots desenvolupar poc a poc els teus jos negats sense renunciar als jos primaris.
6. Mica en mica seràs capaç de desidentificar-te dels jos primaris, reconèixer que només són una part de tu, i aprendràs a escollir amb quina part et vols expressar en cada moment, desenvolupant el “jo concient”.
I recorda que la natura ens ajuda a “ser”, ja que ella simplement és i ens ajuda a reconnectar amb la nostra energia de “ser”. Molts connectem amb l’energia de “ser” a través d’una activitat física: caminar, córrer, nadar, ballar, etc. O durant el somni.
Aprenentatges del llibre “Descubra la verdadera prosperidad” de Shakti Gawain.
