Avui vull escriure sobre el món de les apps. Sobre el que veig en mi i les meves amigues. Sobre experiències reals.
LA REALITAT DE MOLTES DONES
Moltes dones no entrem a les apps: ens fan respecte, sentim que no trobarem ningú interessant allí o fins i tot hem tingut alguna experiència desagradable en el passat.
A moltes no ens agrada anar a lligar a la discoteca, i tampoc som de les que sortim cada cap de setmana a fer coses i conèixer gent, o si ho fem són activitats tipus yoga o coses de creixement personal, etc. on el 90% són dones.
Fins i tot algunes creiem que la parella no es busca, que apareixerà quan menys t’ho esperis. Lo qual és cert. Però li estem posant molt difícil si estem a casa pentinant el gat.
I el temps va passant, i tenim moments de tot, moments d’estar a gust amb la nostra vida i moments de sentir que no arribarà mai i enganxar-nos al primer que passa, conformant-nos, baixant el llistó i acceptant engrunes d’amor en relacions obertes o ves a saber.
Total, així ho vivia jo.
ARRISCAR-SE I FER MUSCUL EMOCIONAL
Un amic un dia em va dir “Has de fer múscul emocional. Arrisca’t, coneix gent, tria i remena”. Clar que pots tenir noves experiències frustrants, no t’ho negaré, i alhora cada cop estaràs més curtida i t’afectaran menys. Et faràs menys pelis, i ho viuràs amb més naturalitat i sense tanta transcendència. Si és No. Chao pescao! I a més de cada persona aprendràs coses per a tu! Del que vols i el que no, de com has actuat i no vols repetir, del que si…
DE NOU A LES APPS
I aquí em teniu, amb 40 anys, i sense haver-hi entrat des dels 32, de nou al Tinder.
Un perfil amb un text sincer i interessant també dient què em ve de gust una relació estable, etc. Com més clara millor. Fotos on se’m vegi la cara, amb les meves aficions, alegre i divertida i res de noia sexy ni tampoc mogigata, un intermig.
És molt de temps invertit: mirant perfils, cossificant a la gent, descartant els que ja t’estan ensenyant el seu cos, els fumadors, els que no volen tenir fills mai, els que no parlen català, els no espirituals… Sense adonar-te’n baixes el llistó i comences a acceptar més persones. Com quan busques pis: “Bueno no té calefacció però també m’està bé”. En realitat no està bé, jo volia un pis amb calefacció!
I si arribes a fer un matx llavors bé la 2a part:
- Uff si amb aquest tio no em veig, ni m’agrada, o és massa jove o massa gran. Merda què faig? El rebutjo o desfaig el matx. Vaig acceptar massa pisos sense calefacció!
- O ara estic parlant amb 3 alhora, no puc gestionar més gent en paral·lel. Què faig, li dic algo? O a veure si tinc sort i ell no diu res tampoc.
- O si m’agrada. Què li dic per iniciar una conversa interessant?
En fi, tot plegat una font de nervis.
I si ja parleu, per a mi la clau es donar-se el telèfon i passar al whatsapp, sense anuncis, ni riscos de estafes, etc. Que jo vaig estar parlant 4h amb un robot!
Si t’has equivocat i el tio comença a ser un gruller i et molesta sempre el pots bloquejar.
CADA APP ÉS UN MÓN.
Cada app té els seus pros i contres.
Algunes et deixen posar més filtres gratuïts (com el Boo) i d’altres només rang d’edat i km de distància (com el Tinder). Per a mi el filtre de no fumador hauria de ser-hi si o si, i també el de relació estable i fills.
Els km són importants, si vols una relació de parella, sento que és clau que visqui a prop. I val a dir que Tinder és la app més usada i on hi ha més gent i això és molt útil.
D’altres només et deixen fer 10 likes gratuïts al dia (com el Boo) però en canvi et mostren gent que ha mostrat interès en tu, tot i que caduquen en 72 h.
I fins i tot algunes permeten fer missatges a persones sense matx (com el Bloom o Jaumo) lo qual personalment m’agrada. Perquè em permet estar més passiva i és una bona manera de ser trobada.
Algunes apps a més t’envieen una notificació cada cop que algú torna a mirar el teu perfil (el Bloom). Jo m’he passat al mode llibreta i estic apuntant les característiques clau dels nois amb els que he fet matx. Així no torno a mirar el seu perfil i no poden pensar Ui aquesta està obsessionada amb mi.
Total molta feina tot plegat!
LA CONVERSA
Quan ja comences a conversar amb algú, es tracta de veure si teniu coses en comú, com veu la vida, si et fa riure. A mi m’agrada veure que la conversa es desenvolupa fàcilment, quasi sense ni adonar-nos-en.
Jo sóc d’escriure molt, i reconec que em freno. Intento no fer parrafotes. I no iniciar jo sempre la conversa, que hi hagi pim pom. Si l’altre no escriu, serà per algo… Si l’interessés escriuria…
M’agrada que al dia següent l’altre segueix interessat i jo també. I sí, m’agrada que em diguin “Bon dia bonica!” perquè negar-ho.
Ahh i pregunto si fuma, perquè que posi a la app que no, no vol dir res. Em vaig trobar un paio que em va dir a la cita. “Si bé, torno a fumar perquè estic estressat”. Això no em serveix!
UN FLIRTEIG SA ONLINE
Jo estic veient que si de seguida em diuen “T’imagino aquí estirada al meu llit, o em pregunten Si t’agrada anar despullada a la platja, és millor no entrar-hi. Clar que m’agrada imaginar i provocar, sóc escriptora de contes eròtics! Tot i així encara no és el moment. Ja arribarà. Els dic “Keep calm and keep playing”.
No els vull calentar, perquè després se’m tiren al coll a la primera cita. I no és que pretenc. I reconec que jo entrant en el seus jocs ho he alimentat i després em costa molt aturar-ho en el tu a tu físic.
M’agrada dir-los ràpid: “No estic buscant sexe perquè si, em ve de gust una relació de parella estable i monògama”. Però m’adono que això no els tira enrere. “Si clar jo també!” responen.
LA PRIMERA CITA
Al cap d’uns dies de conversa, si veig que la persona em sembla interessant, faig per quedar-hi físicament. Res d’estar un mes chatejant. Ja ho he viscut i t’enamores de la imatge mental que t’has fet de l’altre i el xasco pot ser enorme.
Es tracta de quedar un parell 2h, de dia, en un lloc públic. Res d’anar al cine després amb ell perquè si a l’hora ja veus que no t’interessa que fas fins que comenci la peli?
I no cal que vagis disfressada, ves tal com aniries un dia de cada dia. Sigues tu, i mira si us agradeu, si la conversa és interessant, si teniu coses en comú… Feu-vos amics.
EVITAR ELS PETONS I EL SEXE EN LA 1a CITA
Pretenc conèixer l’altre pas a pas i no perdre l’oremus amb la química de l’enamorament.
Per això és important evitar els petons a la boca, encara no toca. I no és fàcil. Jo la he cagat força. Et diuen “Ai, que has tingut males experiències?, Jo sóc diferent, Jo no busco sexe, Jo no marxaré”.
Jo he provat d’explicar-lis perquè No. Però sembla que no ho entenguin. “Amb la meva ex ens vam enrollar el primer dia i vam estar molt bé 2 anys”.
És dur mantenir-te en el teu No. Perquè evidentment les ganes de fusió hi són. Semblaràs una recatada. I a tu et fa molta por que pensin malament de tu, o la necessitat de fer-ho per complaure, o de lluir-te i ensenyar-li coses noves, o ves a saber. Cadascuna tindrà les seves olles…
Jo encara no puc dir-vos que ho sàpiga fer. La he liat molt últimament, i em sap molt de greu. Per a mi, per a l’altre, i per la situació desagradable cocreada. De tot se n’aprèn. Encara em calen més pràctiques… jeje.
Si insisteix. Chao. Així de clar. Semblava maco però ha deixat de ser-ho. Mala sort. Millor marxar aquí que no seguir i després arrepentir-te.
Si el noi s’ho val, ho entendrà. O fins i tot si realment és un noi sensible serà més prudent i no intentarà fotre’t mà a la primera cita. No toca.
Recorda que aquest paio encara no el coneixes!! I que si t’enamores ja no el veuràs tal com és! Només veuràs el que les hormones et deixin veure, lo guai i perfecte que és! Si vols una relació més de llarga durada, ves més lenta i arribaràs més lluny.
CONCLUSIÓ
I aquí estic, encara no he arribat a la 2a cita amb cap d’ells. I a estones em sento cansada i desanimada pensant que no el trobaré, o em sento culpable per les cagades comeses. En fi, sóc humana. I estic fent múscul emocional. Per sort, tinc la capacitat de tornar-me a aixecar i tornar a tenir fe i confiança. Si que és possible! I jo estic fent la meva part!
