Últimament li dono voltes a aquest tema. Per què aquesta necessitat de ser/sentir-me útil? De ser reconeguda pels demés? De ser vista i valorada. És que si no faig. No valc?
Algú em va dir: “Ets valuosa només pel fet d’existir”
Uff… Sona fort, oi? És egoic creure-ho? En el meu cas sento que és necessari, i sa.
Així que he decidit començar a treballar la meva guerrera interna. Des de la humilitat.
I com que a mi m’agrada documentar-me, he estat indagant sobre el tema… Us resumeixo el que he descobert:
L’autovaloració: el concepte
L’autovaloració és diu que és un dels aspectes de l’autoestima, en el que el factor que més influeix és el grau d’exigència, on contraposem el que sentim que som “autoconcepte” (que pot estar ben esviaixat o distorcionat) respecte el que voldríem ser o el que creiem que els altres volen que siguem (també totalment esviaixat).
La autovaloració depen de la propia percepció i conciència de la persona.
Les típiques frases d’una baixa autovaloració són: Sóc un desastre, sempre em passa el mateix…
La valoració que fas de tu mateixa serà més positiva i equanime si tens més autoconfiança.
Una persona que se sent valuosa per si mateixa no necessita l’aprovació de ningú. Fa el que li ve de gust, el que sent que necessita, sense imitar els altres, respectant obviament l’espai dels demés però sobretot respectant el seu propi criteri.
La metàfora de Sant Miquel: la guerrera interna
St. Miquel que se celebra el 25 de setembre, és la imatge del guerrer que venç el drac. Una mena de St Jordi bíblic ple d’arquetips i símbols. La pedagogia Waldorf que d’això de treballar els símbols de les festes tradicionals en sap molt, és una de les festes que ha conservat.
Elements simbòlics de la història de St Miquel són:
- St Miquel: és la nostra autoritat interna, que ens recorda ser equànims amb nosaltres mateixos, relativitzar les situacions, respirar-les i permetre les emocions sense que se’ns mengin, aconseguint tornar a la calma. Recuperant la serenitat envers el futur i la confiança en la existència.
- L’espasa: la força interna, el coratge i la voluntat necessaris per vèncer els obstacles de la vida.
- La punta de l’espasa: la veritat. El ser honestos amb nosaltres i amb els demés.
- El drac: són les adversitats externes i pors internes que ens fan trontollar.
- L’equilibri: El drac geu als peus de St Miquel representant l’equilibri entre polaritats, entre compassió i fermesa, permetent les emocions però no deixant que ens dominin, etc.
Passem a la pràctica
Primer cal fer diagnosi:
- Escriu que penses de tu en les diferents àrees de la teva vida: professional, personal, etc.
- Llista els teus dracs externs, les adversitats que et trobes en cadascuna de les àrees: les situacions, les persones, etc.
- Llista els teus dracs interns i monstres en cadascuna de les àrees: pors, dubtes, inseguretats, etc.
Per guanyar autoconfiança i autovalorar-te més positivament pots:
- Revisar tot el que has aconseguit en altres ocasions que et recordi als teus dracs externs i interns actuals (no cal grans objectius): com has resolt altres conflictes, com et sobreposes a les adversitats a llarg termini, etc.
- Deixar de parlar de manera categòrica (evitant l’ús del Sempre, Mai…). No tot és blanc o negre, la vida és més complexa i té matisos.
- Quan t’enganxis fent una generalització d’aquestes, tu mateixa posa-la en dubte: Sempre em passa el mateix! Ep, un moment. Sempre? Recorda aquella vegada que vas aconseguir …
- Perdona’t els errors del passat, i recorda que et serveixen per aprendre i créixer.
- Deixa de comparar-te. Cadascú té la seva motxilla i no encara que tu et sembli que partiu del mateix lloc, no és cert, potser, vaja segur que no estàs veient tota la pel·lícula.
- Valora i agraeix el que ja tens i has creat.
- I la més important: Tu ja ets valuosa pel sol fet d’existir. Converteix-ho en un mantra fins que poc a poc te’l vagis creient.
No importa que haces (si eres ingeniero, los errores que cometiste…) tu tienes un valor intrínseco humano que no te quita nadie, solo por existir. Independientemente de las situaciones que vivas.
Com sempre jo t’animo a que tot això no es quedi només en treball de conceptes mentals. Porta-ho al cos, a l’art, deixa que el teu cos i el teu inconscient s’expressin.
I finalment, t’animo a agafar el compromís de treballar la teva guerrera interna. Sempre atenta a quan t’enganxes al drama, relativitzant les situacions de la vida, suavitzant la teva mirada envers tu mateixa, relaxant els teus dracs interns sempre que calgui i tornant a l’equilibri.
