Crear per connectar amb tu, per dir el que necessites i no goses expressar amb paraules, per veure més enllà, més endins.
Són moltes les persones que em diuen: “No, això no fa per a mi. Jo no sé pintar. ” Sempre els somric i els responc comprensiva: “Jeje, jo fins ja 3 anys em creia que tampoc!” Permet-te avui deixar-ho en stand by i experimentar-ho d’una altra manera. Des del cos, des del moviment. Després en parlem… En acabar la sessió una dona em deia “Uauu… m’ho he passat genial! Si fins i tot ho trobo bonic el que he pintat!”
Fa molt que vaig entendre que amb la veu no en tenia prou per expressar el que sentia, que necessitava noves eines per entendre’m, per parlar amb parts meves ignorades, per seguir sanant. Així és com vaig entrar en contacte amb l’arteràpia.
Encara recordo el dia d’aquesta foto. Feia arteràpia online, era el 2n dia i la facilitadora ens va dir que agafessim paper d’embalar per pintar en gran format. Recordo com sentia una veu interna que em deia: “Embruta’t! Experimenta! Toca la pintura amb els dits! Amb els peus!” i una altra: “No!! Ho tacaràs tot! Després ho hauràs de netejar! No has protegit bé el parquet! Que fas?” Em vaig posar a plorar, mentre la necessitat d’embrutar-me creixia i guanyava la batalla interna verbal. La nena contra la mare interna. La curiositat i necessitat de descobrir envers l’ordre establert i el control.
D’això va l’arteràpia. De connectar amb parts de nosaltres callades, reprimides. Algunes des de fa molts i molts anys, des de la infància, altres més recents per crisis, dols i canvis no assimilats.
Mentre estem concentrades i gaudint de crear l’obra, el nostre inconscient s’escola aprofitant la nostra distracció i ens va dirigint dissimuladament a crear allò que li interessa que veiem. Sento que sempre amb la intenció d’ajudar-nos a avançar en la nostra vida, encara que a vegades faci mal.
Passem a la pràctica
El fang, la pintura, el collage, les construccions efimeres, la dansa amb mocadors, etc. tot el que se t’acudeixi pot ser terapèutic. Ja de per si agafar-te una estona per a tu i gaudir de crear ja és una gran medicina. I més si vas a fer-ho al mig del camp.
Si a més a més hi afegeixes quan acabes, sense posar massa ment, un petit escrit poètic tal com raja o un conte de l’obra, o fas que el personatges et parlin i et diguin qui són, veuràs com de cop l’obra experimenta una nova dimensió, i et parla directament a tu. A mi aquesta part m’encanta i em meravella. De cop veig connexions en la meva obra que no havia vist abans.
