Aquest és un tema delicat sobre el que he reflexionat força, i vull compartir-vos aquesta reflexió perquè si et sents víctima d’una infidelitat puguis mirar tot el quadre d’una manera més global.
Ja us dic que costa molt. Perquè quan ets dins, això que us diré no ho vols ni sentir, i és lícit, forma part de les etapes del procés de dol que hauràs de fer.
La situació
Bé, us poso en situació:
Lo típic: una parella que porta anys junts, que comencen super enamorats i passionals, però que amb el pas del temps i els percals emocionals del dia a dia: feina, cacaos familiars… Tot fa que no cuidin la seva flama. Coses no ben parlades que es paguen sense sexe (cabrejos ocults) o simplement mandres, passotisme… S’estimen, són dos millors amics, però ja fa molt temps que el sexe és un tràmit.
Llavors apareix una 3a persona que fa trontollar un dels dos de la parella. Li desperta de nou el desig i li recorda a la passió que abans trobava en la seva relació de parella. Intenta despertar-la de nou, arrambant-se de nit, però perquè no hi és? Què passa? Finalment és fàcil que un dia, amb un descuit, les ganes puguin més i pum: Sigui infidel.
Nota: I tan pot ser-ho ell, com ella, eh. Com dos elles o dos ells. Situacions d’aquestes ens poden passar a totes.
Canviar la perspectiva
Ara m’agradaria que veiéssiu la pel·lícula des de la perspectiva dels 3 actors, que anomenaré així:
1) El/la fidel => no li vull dir víctima perquè és el que fem, posem paraules que ens condicionen una manera de pensar.
2) La infidel
3) L’estímul => la 3a persona
Qui creieu que pateix en aquesta història? (Amb persones sanes, que es preocupen les unes de les altres). Jo us ho diré, les 3 pateixen molt.
Qui creieu que és responsable d’aquesta història? Les 3. La fidel també, eh!! I us explicaré perquè. Mirem-les una per una:
- La fidel pateix perquè 1r no s’ho espera, i se sent traïda. Sent traïda la seva confiança, i sobretot la seva seguretat, la vida que imaginava… Però que va donar per sentada i no va cuidar prou, especialment la sexualitat de la parella.
- La infidel pateix perquè se sent culpable, no sap què li passa: jo t’estimo encara, però l’altre m’encén. I es responsable perquè també ha descuidat la relació i no ha sabut comunicar què necessitava (especialment al llit).
- L’estímul pateix perquè normalment no vol interposar-se i se sent culpable, o perquè s’enamora bojament, … I també es responsable perquè podria haver dit. Primer deixa la teva parella, tanca-ho tot i llavors vens a buscar-me.
El que costa més de veure, i aquesta és la clau per a l’acceptació, és que l’estímul arriba després de que la parella estigui malament. Quan una parella està bé, no hi ha estímul que valgui. I aquí la clau és cuidar la relació i la intimitat de la parella. I d’això us en he parlat a d’altres posts: mantenir el desig en la parella, etc.
Crec que algun cop ja us en he parlat. Quan comencem a sortir amb algú ens atraiem molt tenim energies sexuals molt contraposades, som com dos imants. El que passa és que amb la relació comencem a adquirir altres rols i personatges predominants: la mare controladora i el nen, el pare protector i la nena, el salvador i la víctima… I tot això va en detriment de les nostres energies sexuals, que perden força magnètica entre elles i, mica en mica, ens despolaritzem i deixem de sentir-nos atrets entre nosaltres.
Per a que això no passi, cal cuidar la relació de parella i també la intimitat sexual amb tu i en parella.
La connexió en la parella en molts casos es pot recuperar. Cal canviar certes dinàmiques molta arrelades. Em podeu contactar per mail hola@despertant.cat, al meu instagram @despertant.elisa.
Ara ja no em sento una víctima, ni sento que l’estímul trenqués la nostra relació. La nostra relació, i la intimitat més, ja feia temps que estava trencada, l’estímul només ens va fer reaccionar i posar-hi el dur punt i final.
Espero que aquesta reflexió pugui servir-vos i que si us fa trontollar o enrabiar al escoltar-me, us asseguro que aneu per bon camí. El dol és molt dur i llarg, te molts etapes fins arribar a la complerta acceptació i compassió. Tingueu paciència i amor cap a vosaltres mateixos/es.
Us i desitjo que com jo pogueu arribar a l’altra banda.