Quan el nen té aproximadament 5 anys, sense adonar-se’n ja ha creat la seva personalitat (l’ego o falç jo), les seves capes de protecció i supervivència, les seves creences sobre ell mateix i l’entorn, segons el que inconscientment ha après a casa, a l’escola, etc. Aquest procés és la domesticació, el creixement de l’ego, del personatge que encara arrosseguem com adults, i que ens separa cada cop més de la nostra essència.
Per exemple: “Jo no canto bé”, i ara ja ni ho intento, perquè això em deia ma mare i m’ho crec. Potser simplement estava cansada de treballar i tenia mal de cap. No cal que m’ho digués cada dia, però com a nen em vaig fer aquesta teoria “Jo no canto bé”.
La comprensió dels pares
Els pares ho van fer tan bé com van saber. Ho van fer amb el model que havien rebut ells a casa. No es pot tirar endarrere i canviar-ho. Et recomano que ho acceptis i els perdonis. Un bon exercici és imaginar com va ser la seva infància i mirar d’entendre perquè són com són.
Tu alma los eligió precisamente para trabajar lo que necesitaba para evolucionar.
Sense adonar-nos-en aquesta domesticació, aquestes creences obsoletes controlen gran part dels nostres actes i ens fan profundament infeliços: no ens acceptem ni estimem a nosaltres mateixos, som profundament autocrítics (segurament tal com eren els nostres pares i familiars amb nosaltres), etc. No importa els èxits que tinguem, sempre hi ha una veu interior que ens recorda les faltes i fracassos. Sigues una mare/pare comprensiva amb tu mateixa, i reconnectaràs amb la teva nena/nen interior.
La importància del verb SER
Cal que vigilem com utilitzem el verb ser, ja que configura bona part de la nostra personalitat amb frases com: Ets un desastre, ets incapaç, ets lent… Així ens van educar i això ens seguim dient com adults. Podríem canviar-ho per: et sents un desastre, et sents incapaç i actues força lent.
Els nous acords a fer amb tu mateix
Per tal de canviar, el Dr. Miguel Ruiz, parla d’incorporar 4 noves premisses o acords d’ara en endavant:
- Ser impecable amb les paraules
- No prendre’s res personalment
- Evitar fer suposicions i criticar els altres
- Sempre fer el màxim que puguis en aquell moment
Però no pateixis si no ho aconsegueixes fer cada dia, observa-ho i sigues comprensiva amb tu mateixa. No canviaràs el que portes fent 30-40 anys en un dia.
I encara n’incorporaria dos més:
- Pràctica l’escolta activa i la no necessitat d’intervenir sempre, de justificar-te, de dir la teva opinió sense que te la demanin
- Accepta els errors que cometis com un aprenentatge, no t’estiguis culpabilitzant tota la vida
Para cambiar el mundo, primero cambia tu mundo: ámate a ti mismo y disfruta de la vida y los otros empezaran a cambiar, les inspirarás.
Frases del llibre: “Los cuatro acuerdos” del Dr. Miguel Ruiz
