Realment com més n’aprenc, més em facina! Activar l’energia Kundalini vol dir essencialment portar més energia al cervell des de la pelvis, pujant per la columna vertebral, per tal d’activar zones adormides i canviar processos automàtics o inconscients.
Em sembla increible que les tradicions ancestrals ja coneixessin les virtuds d’activar la Kundalini, tot i no tenir els aparells sofisticats de la ciència moderna.
La ciència amagada en el procés pas a pas
Si mai heu fet yoga, potser us han dit com a mi al acabar l’exercici: “Inspira, aplica Mulbhanda (contrae ano, genitales y bajo vientre), reten el aire, mirada al entrecejo”. I quan ja no pots més, per sort: “Relaja”
Però us heu preguntat mai, per què ho fem?
La gràcia del Mulbhanda
Doncs resulta que al inspirar fem una ínfima flexió del coxis i el sacre que al mateix temps permeten obrir una mica les juntures del crani deixant que hi entri més sang.
Quan apliquem Mulbhanda al contraure la musculatura del sòl pèlvic i el baix abdomen aconseguim incrementar la pressió del liquid cefaloraquidic de dins la medula espinal que puja per dins la columna vertebral activant els diferents plexes nerviosos (els minicervells dels xacres) i equilibrant-los i portant-lo fins al cervell. Aquesta diferència de pressions entre el cap i el coxis incrementa l’efecte iman del cos, incrementant la força del camp energètic al voltant del cos.
Què passa al cervell
Al arribar al cervell, la pressió del líquid redueix l’activitat de la ment racional (pas d’ones cerebrals beta a alfa), obre la porta del subconscient (porta talàmica), relaxa el sistema nerviós autònom i activa “la màgia” de la glàndula pineal. Llavors aquesta allibera els seus metabolits que permeten relaxar la ment analítica, lluitar contra els radicals lliures o fins i tot tenir visions i revelacions.
Retenir l’aire i portar la mirada al 3er ull, comporta seguir apretant els músculs de la zona inferior per seguir incrementant la pressió i posar l’atenció en el 3r ull (6è xacra) permet portar tota aquesta energia (o líquid) cap a la glàndula pineal per tal d’activar-la.
La importància de la relaxació final
Després d’unes quantes vegades, o al acabar la classe de yoga, perquè creieu que ens relaxem? Us asseguro que no només és per descansar! Aquesta és la part més important de l’exercici. Aquí es on es produeix “la màgia”!
Una vegada tot està activat el que hem de fer és simple i alhora complicat. “Estiraros y relajaros completamente”, ens diuen. Però no s’hi val estirar-se i començar a pensar en que faré després, etc. Cal realment que us abandoneu, que us rendiu al que hagi de venir, que confieu en el procés i l’agraiu abans que succeeixi. Relaxeu-vos amb un sincer i lleuger somriure.
Quan relaxem el cos amb una actitud oberta i d’entrega, després d’haver-lo activat tant i d’haver calmat la ment, és el torn del sistema nerviós autònom parasimpàtic. Aquest s’encarrega de recuperar l’equilibri en el funcionament del cos, reparant tot el que no funcioni correctament, i enviant senyals per activar gens regeneradors i desactivant d’altres innecessaris.
A vegades tenim la sensació que ens hem adormit, que hem somiat imatges i formes (metabolits de la pineal), tot està bé. El nostre cos està treballant, reprogramant-se, deixem-lo fer, confiem en el procés.
Aprenentages del llibre: “Sobrenatural, gente corriente haciendo cosas extraordinarias” de Joe Dispenza.
