Per a calmar la ment, cal connectar amb la respiració, ja que la ment segueix la respiració, i el cos segueix la ment. Si la respiració es calma, la ment frena.
Això ho vaig escriure el 2019, ara en sé més coses… jeje.
No vull fer un article complert de les mil respiracions dels Pranayamas de yoga. Si que diré que si t’interessa en busquis informació, ja que n’hi ha moltes i cadascuna té la seva utilitat: nas altern per equilibrar hemisferis, amb la llengua fora per treure la ràbia… De fet l’Ayurveda en recomana de diferents segons l’època de l’any, el caràcter i les teves doshas predominants.
Jo avui, vull anar al gra. Hi ha dos tipus de respiracions lentes i profundes de les que et vull parlar, que es diferencien en la manera no només d’expirar sinó també d’inspirar. Sí, sí, d’inspirar! Són la respiració pel nas i la respiració per la boca.
La respiració pel nas
Al respirar lenta i profundament pel nas (inspiració i expiració) es combina un treball amb el cos físic i un reequilibrat energètic, un treball més subtil amb la força vital (prana pels hindús i chi pels taoistes). Aquesta respiració connecta amb els xacres més alts.
La respiració per la boca
La respiració per la boca obre el canal energètic i connecta amb els centres energètics més baixos i amb les emocions, ja que actua sobre el sistema subcortical del cervell, activant la part més instintiva. Per això obre la percepció corporal i els sentits, connectant amb el plaer d’una manera més amplia (no només el plaer genital).
Passem a la pràctica
Respiració lenta i profunda pel nas
Per fer una bona respiració complerta lenta i profunda, inspira lentament pel nas (en 8 temps) de la següent manera:
- Omple mica en mica els pulmons, començant per la part inferior (com si omplissis l’abdomen portant el melic enfora, tot i que en realitat estàs movent el diafragma),
- Seguidament omple el pit i les costelles
- I acaba omplint les clavícules.
Després és bo retenir l’aire uns segons (sense tensió) abans d’expirar també pel nas (en 8 temps) amb el procés invers: buidant clavícules, pit i costelles i abdomen portant el melic endins.
Al acabar el cicle si et sents a gust pots provar de fer una retenció sense aire d’uns segons, ja que es vo per equilibrar el sistema nerviós i controlar les emocions.
Fer-ho 10 minuts calma el cos i la ment, millorant el funcionament del sistema nerviós parasimpàtic encarregat de relaxar i reequilibrar el cos.
Per calmar-te: respirar pel forat esquerra del nas
Si et notes accelerada o neguitosa pots provar de tapar-te la fossa nasal dreta, i forçar la respiració pel forat esquerra lenta i profunda. D’aquesta manera calmes la ment i el cos. De fet si no pots dormir, observa si tens el forat esquerra tapat, moca’t, i després fes unes quantes respiracions pel forat esquerra lentes i profundes per relaxar-te.
Respiració lenta i profunda per la boca
Aquesta respiració consisteix en inspirar amb la boca entre oberta lentament sentint com els pulmons s’expandeixen (com si inflessim el ventre i després el pit) i expirar amb so “Ahh”, sense buscar cantar (desinflant el ventre). Es podria fer també sense so si, tot i que l’efecte no és el mateix. El so ajuda a alliberar les emocions estancades al cos i ajuda a que pugi l’energia. A més serveix per expressar el plaer. De tota manera no hi estem acostumades ens sembla que No toca, que fer so és ser una basta, o què sé jo… quan és el més natural i orgànic del món!
“Tot és més gustós amb so” (diu la Maite Domènech)
Reconec que inspirar per la boca les primeres vegades és extrany, no hi estem acostumades i jo per exemple sentia una veueta interna que em deia: “Vigila que se’t assecarà la boca! Això no és bo!” No deixa de ser una resistència interna més. Perfectament pots anar bevent aigua. Després li agafaràs el gust i ja no ho necessitaràs.
De fet jo quan faig tallers de dansa empoderadora lliure i tantra recomano a les dones d’anar respirant per la boca, i me’n adono del que els costa una cosa tan senzilla. És tot una qüestió de trencar creences i generar nous hàbits.
Ahh i un detall, no es tracta de bufar. Bufar desconnecta del cos! Ni tampoc de respirar ràpid i hiperventilar. No, es tracta de respirar lenta i profundament amb presència.
A mi la respiració per la boca lenta i profunda mentre em moc o ballo lliurement (amb moviments lents o ràpids segons necessiti) em serveix per sentir el cos per dins, i així poder percebre concretament on estan les tensions. Després deixo que el cos se segueixi movent per alliberar els bloquejos i emocions estancades, sense ment, des del cos, connectada al sentir com aquella energia es dissipa i surt.
De la mateixa manera em serveix per estar més present al cos i al sentir quan estic donant-me plaer o quan estic fent l’amor amb algú. Per estar més intuitiva i deixar que el cos instintivament es mogui i trobi el camí per expressar, donar i rebre el que necessita, aconseguint estats de més plenitud global.
A més, sento que mica en mica també m’està portant a connectar més amb el cor i l’essència interior.
