La música ens fa renéixer. I amb la gent gran, que en general es troba tan desconnectada i ensopida, veus com amb la musicoteràpia els canvia la cara, se’ls fa un somriure i els torna la vitalitat. I això no té preu.
La música motiva, emociona i acompanya.
Cada dimarts, quan vaig a cantar amb la gent gran del Sociosanitari de Sant Joan de Déu a Esplugues, es creen moments màgics. Moments inesperats i espontanis, on tot jugant ens descobrim nous trossets de nosaltres mateixos.
La musicoteràpia i els seus beneficis
És una teràpia que utilitza els elements de la música (ritme, melodia i harmonia) amb l’objectiu d’afavorir la millora de la comunicació, l’expressió, la mobilitat, l’aprenentatge, l’autoestima, reconnexió amb la pròpia identitat, l’organització, etc. Qualsevol persona pot participar en una sessió, independentment de les seves habilitats musicals. Recordeu els beneficis de la veu sanadora.
La musica permet recuperar l’estat d’ànim, treballar l’atenció, la memòria, connectar amb l’inconcient, escoltar-se, reequilibrar-se i relaxar-se.
Actualment, la musicoteràpia s’ha estès arreu del món com una disciplina de la salut. En el nostre país encara s’empra poc en la nostra sanitat pública, però en altres països és una disciplina integrada al sistema sanitari i adreçada al tractament complementari d’un gran ventall de patologies.
Amb la gent gran, a banda dels exercicis de memòria i l’exercici físic, també és necessari educar per millorar la gestió emocional. Amb la musicoteràpia es poden treballar les emocions d’una manera lúdica i divertida.
“Potenciant les emocions s’aconsegueix un envelliment actiu. Si et sents bé amb tu mateix, envelleixes més a gust”.
Musicoteràpia i Alzheimer
La gràcia de la música, és que es troba en un espai de la memòria diferent a la parla, de manera que bona part de les persones grans que a causa de la demència (per exemple l’Alzheimer) han perdut la capacitat de parlar, encara recorden les cançons de la seva època. Així doncs a través de la música es pot establir un nou vincle, amb les famílies, i fins i tot amb el personal de les residències i els centres de dia.
Quan la malaltia avança, fa que les persones estiguin molt desconcertades ja que no recorden qui són, on són, ni qui som, i per això a vegades reaccionen de manera brusca o insegura quan les volem rentar, vestir, curar… Cantar-li la seva cançó crea un vincle musical que d’alguna manera fa que se sentin més segurs, perquè ens veuen més propers.
Mitjançant la veu ens comuniquem, tant amb un mateix com amb els altres
Passem a la pràctica
Un bon exercici a fer si cuideu una persona gran, es identificar “la seva banda sonora vital”: quines cançons li porten bons records, quines la fan riure, etc. Així a través de la música coneixereu part de la història de la persona i podreu establir-hi un vincle afectiu especial a través d’aquelles cançons que per ella són significatives.
A més, el cant de cançons de bressol o mantres és un bon recurs per reduir l’angoixa i el patiment.
Me n’adono que sense voler encasillem les persones grans: “ja no poden fer això”, “això no ho entendrà, no cal ni que ho provis”, etc. I en realitat són molt més capaces del que ens pensem d’improvitzar, de crear, de compartir i de jugar.
Deixe’m que explorin i ens sorprenguin!
